Pla general de l'hemicicle del Parlament de Catalunya amb els diputats asseguts i presidida per la Mesa d'Edat

POLÍTICA

Les 'frikades' del primer dia de legislatura: samarretes, llaços i barretines

Anècdotes i curiositats del primer dia important del nou curs al Parlament de Catalunya

Aquest dilluns, el Parlament ha viscut un dels seus grans dies. I, com tot dia gran, també hi ha hagut un seguit de curiositats, anècdotes i fins i tot 'frikades'. Era l'inici de la nova legislatura, tots els focus estaven posats a la cambra catalana i més d'un ho ha aprofitat per tenir el seu minut de glòria. La majoria d'ocasions, a costa de la vergonya de la resta de mortals que ens ha tocat seguir aquesta jornada per gust o per feina.

Les hores prèvies a la sessió a l'hemicicle han estat marcades per l'enuig terrible d'uns periodistes desesperats perquè ningú no s'atrevia a filtrar cap mena d'informació sobre els pactes per proclamar el nou president del Parlament. Ja quan s'ha anat coneixent que el processisme tornava a abraçar-se per clavar el primer cop a Salvador Illa, ha arribat el moment de lluir-se.

Exterior del Parlament de Catalunya amb diversos Mossos vestits de gala a fila

Alerta a la desfilada de personalitats polítiques que no s'han volgut perdre la sessió. Des d'expresidents del Parlament ja gairebé oblidats com Ernest Benach o Núria de Gispert, fins a representants d'altres càmeres com Daniel Sirera (PP), Xavier Trias (Junts), Míriam Nogueras (Junts) o Santi Rodríguez (PP) que era diputat electe però que ha renunciat a la seva acta per continuar sent diputat al Congrés.

El moment estrella de les 'frikades' ha estat quan ja començava la sessió. L'ocurrència més destacada ha estat l'escó del fugat Carles Puigdemont, que ha estat ocupat per un llaç enorme de color groc. Que el procés s'ha acabat, però el processisme no. I hem de continuar donant la matraca amb el simbolisme estèril.

Compte també Mar Besses, la diputada més jove d'ERC, lluint una samarreta amb el lema “Orgull antifeixista”. Gabriel Rufian i la CUP creant escola. Per mal, és clar. Que una de les tres representants de la Mesa Edat no vagi vestida com si estigués en una calçotada potser és demanar massa en la política catalana.

L'últim detall de moda ha estat a càrrec de Sílvia Orriols, portant la barretina del seu avi (que també va portar el dia que va ser proclamada alcaldessa). Una Sílvia Orriols que debutava i estava com un nen el primer dia de classe en un col·legi nou. "M'he perdut unes quantes vegades ja", admetia la líder d'Aliança Catalana. Per cert, de moment, AC compartirà zona de despatxos amb Junts i el PP. Veurem si serà definitivament així.

Pla mitjà de Sílvia Orriols votant al Parlament de Catalunya amb la barretina del seu avi a la mà esquerra

I per finalitzar l'apartat d'estilisme, la menció a part mereix Juli Fernández. Ja no només per ser conegut com el diputat de les ungles pintades (de groc en aquesta ocasió, que avui tocava simbolisme), sinó pel gran cop de sort que viscut els últims mesos.

Va durar menys d'un any al Govern abans de ser purgat per Pere Aragonès, va ser recol·locat dins d'ERC amb un càrrec dirigent, es va quedar a les portes d'entrar al Parlament després de la patacada electoral dels republicans el 12-M, però la dimissió de Pere Aragonès li va permetre recollir avui el seu acte. I, tatxan, ara és un nou membre de la Mesa del Parlament. La vida i les portes giratòries a costa dels diners de tots.

Ja en plena sessió, hem tingut de tot. S'ha iniciat amb un soporífer i vergonyós (per partidista) discurs d'Agustí Colomines. També hem tingut el primer gran hit d'Alejandro Fernández amb un 'zasca' al mateix Colomines. Tampoc no ha faltat l'anunci de la primera denúncia de Vox a dos diputats processistes. Menció especial a Anna Navarro, la número 2 de la llista de Puigdemont que Junts, que durant el discurs del nou president del Parlament, Josep Rull, ha començat a fer fotos a l'hemicicle com si fos una asiàtica de turisme a la Sagrada Família.

Agustí Colomines al centre i al costat Mar Besses i Júlia Calvet a la Taula del Parlament de Catalunya

Parlant del discurs de Josep Rull, no podem obviar un detall important. "Al Parlament s'ha de poder parlar de tot", ha dit. Ganes de veure si ho aplica quan Vox o Aliança Catalana posin damunt la taula la qüestió de la immigració. Que en l'última legislatura ja vam veure Anna Erra repetir allò de “parlar de tot” mentre vetava diputats de Vox quan parlaven de delinqüència i immigració.

Finalitza el primer gran dia al Parlament amb un nou triomf del processisme, que malgrat acumular fracassos a les últimes cites electorals, avui ha pogut celebrar una victòria. Sembla el dia de la marmota, però no. El PSC, malgrat la patacada d'avui, continua mantenint l'esperança de convèncer ERC perquè trenqui el bloc processista i voti a favor de la investidura de Salvador Illa.

➡️ Política

Més notícies: