Google Per què l'esquerra ja no parla de les 'manades'?
Els estrangers estan involucrats en el 43% de les violacions en grup que es cometen a Espanya
El feminisme i l'ecologisme han estat els dos grans pilars sobre els quals l'esquerra ha sustentat el seu creixement en les darreres dècades. A Espanya i Catalunya, el feminisme radical ha estat la principal bandera d'aquesta esquerra woke. Però sempre procurant que la defensa dels drets i la seguretat de les dones no trenqués els esquemes del seu model multicultural.
La Manada de Sevilla oferia estereotips d'acord amb el relat | Archivo
Les dades oficials que vinculen l'increment de la delinqüència amb la immigració causen molta incomoditat a l'esquerra. Això ha fet que l'esquerra es guiï per una nova màxima. La defensa de les dones no pot servir per alimentar el racisme i l'extrema dreta.
Això explica el seu canvi amb les violacions grupals, que han passat de ser el símbol de la lluita contra el masclisme a un tema incòmode que convé ocultar. Segons les darreres dades del Ministeri de l'Interior, el 43,3% de les manades estan compostes per estrangers. Entre ells, els marroquins són els que més abunden (9,5%), seguits de romanesos i equatorians.
Les 'manades': del soroll al silenci més absolut
El cas de La Manada de San Fermines (2016) va servir a la nova esquerra per consolidar el seu auge basat en el feminisme radical. De fet, aquell cas, la sentència del qual es va dictar el 2019, va coincidir amb l'auge de Podemos fins a la vicepresidència del Gobierno.
La Manada de Sevilla va servir per alertar sobre l'auge de la cultura de la violació, i conscienciar sobre la defensa de les dones davant el masclisme. Aquella manada oferia els estereotips perfectes per acompanyar el relat. El problema va venir quan les violacions grupals van començar a multiplicar-se amb els estrangers com a protagonistes.
El més cridaner és que mentre les violacions grupals han crescut en els darrers anys, el feminisme progre ha passat del soroll al silenci més absolut. L'exemple més clar el tenim a Catalunya. Sota la Conselleria d'Igualtat "més feminista de la història", dirigida per Tània Verge (ERC), s'han ocultat i fins i tot blanquejat tot tipus d'agressions.
Les manades de Manresa i de Sabadell n'han estat alguns exemples. Tot i que el cas més flagrant va ser el de l'agressió sexual a una menor per part d'una manada d'estrangers al Màgic de Badalona. La consellera va dir que calia "entendre" aquests menors i "protegir-los".
Feministes sí, racistes no
El mecanisme és sempre el mateix, i és que quan un cas no quadra amb el relat oficial ha de ser silenciat. La Manada de Sevilla va ser un símbol del nou feminisme perquè oferia els estereotips perfectes. Espanyols joves i masclistes protegits per la dreta política, mediàtica i judicial.
El mateix passa amb els casos de Dani Alves o Luis Rubiales, que a més del masclisme tenen l'afegit del poder. Quan els violadors són estrangers es silencia el cas. O fins i tot pitjor, es recorre al seu historial per justificar-ho amb la vulnerabilitat.
Així va passar per exemple amb el bolivià que va violar i gairebé va matar una menor a Igualada. Llavors la consellera Tània Verge ni va esmentar el cas tot i haver-se fet ressò dels de Dani Alves i Luis Rubiales. I mitjans catalans com TV3 es van centrar en l'historial d'abusos per empatitzar amb el monstre.
La realitat s'acaba imposant al relat, i les dades del Ministeri de l'Interior ofereixen una problemàtica que s'ha d'abordar. Darrere de les violacions grupals hi ha molts factors, entre els quals no es pot ignorar l'alta presència d'estrangers.
Més notícies: