Muntatge Luis Maria Pardo i el logo de Iustitia Europa
POLÍTICA

Què és Iustitia Europa, el partit antiglobalista que es presenta a les europees

El partit, format per advocats de l'associació Liberum, ha aconseguit les firmes necessàries per presentar-se

En un panorama polític cada cop més marcat per les tensions entre sobirania nacional i agendes globals, emergeix un nou partit que promet tornar el poder als ciutadans: Iustitia Europa. Sota el lema “Llibertat o Agenda 2030”, aquest moviment es posiciona com la veu dels qui se senten marginats i descontents amb les polítiques actuals. Encapçalat per figures influents de l'àmbit rural i de les teràpies naturals, Iustitia Europa es presenta com una alternativa decidida a l'escenari polític europeu.

El Naixement de Iustitia Europa

Iustitia Europa ha sorgit en resposta a allò que els seus fundadors veuen com una creixent intrusió de les agendes globalistes a la vida quotidiana dels ciutadans europeus. La imposició dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 per part de l'ONU i de la UE ha estat vista per aquest grup com una amenaça a la sobirania dels Estats i els drets individuals.

Segons Luis María Pardo, president del partit, “la política pot ser una altra cosa”. Pardo subratlla la importància que els ciutadans, com a professionals lliures, prenguin les regnes de les reivindicacions que han estat reclamant durant anys.

El partit cerca representar una ruptura amb la política tradicional. Pardo declara que l'acte de llançament del partit representa “un moment històric que marcarà l'inici del canvi que tants ciutadans esperaven dècades”.

Aquest sentiment de renovació i esperança és compartit per Manuel Tinoco i Roberto San Antonio. Aquests són figures prominents al partit i aporten una visió renovadora i centrada en els drets i llibertats individuals.

Figures Clau a Iustitia Europa

Luis María Pardo

Encapçalant la llista de Iustitia Europa, Luis María Pardo aporta una visió crítica i decidida davant de les polítiques imposades des d'organismes internacionals. Pardo ha estat un crític vocal de la pèrdua de sobirania i els efectes negatius que, segons ell, tenen aquestes polítiques sobre els ciutadans.

Manuel Tinoco

Com a portaveu del Moviment Rural Espanyol, Manuel Tinoco ha estat una figura crucial a les recents mobilitzacions d'agricultors a Espanya. El seu lideratge en la defensa dels drets dels treballadors del sector primari ha guanyat el respecte i l'admiració de molts. Tinoco destaca la importància de portar la veu del sector rural al Parlament Europeu, assegurant que les necessitats i les demandes d'aquests treballadors siguin escoltades i respectades.

Roberto San Antonio

Roberto San Antonio, número tres a la llista de Iustitia Europa, és un naturòpata amb més de vint anys d'experiència al món de les teràpies naturals. Titulat pel Reial Col·legi Universitari Maria Cristina, Sant Antoni ha estat un defensor de les teràpies naturals i els seus beneficis per a la salut. En un context en què les teràpies naturals són sovint desestimades, la seva veu s'alça en defensa d'aquests mètodes com a opció legítima i efectiva per als ciutadans.

Sant Antoni ha mostrat satisfacció amb l'ambició de Iustitia Europa d'arribar al Parlament Europeu, on s'originen les normatives. Té la finalitat de promoure el respecte i l'acceptació de les teràpies naturals.

Aquesta postura ha generat controvèrsia, especialment després de les declaracions de la ministra de Sanitat, Mónica García Gómez, que va criticar durament aquestes pràctiques. En resposta, Cofenat i Iustitia Europa han interposat una querella per suposats delictes d'odi i injúries, defensant la validesa i els beneficis de les teràpies naturals per a molts ciutadans.

Una Lluita per la Sobirania i la Llibertat

La visió de Iustitia Europa és clara: rebutjar la imposició d'agenda global que, segons el partit, vulneren els drets fonamentals i la sobirania dels estats membres. El partit argumenta que l'Agenda 2030 ha esdevingut una imposició que afecta negativament la seguretat jurídica, la separació de poders i la participació ciutadana en les decisions polítiques.

Iustitia Europa denuncia que aquestes imposicions porten a una centralització del poder i a la creació d'un govern mundial de facto. Des del seu punt de vista, les decisions són preses per poders invisibles i ocults. Segons el partit, això està erosionant el sistema democràtic, la sobirania dels estats i els drets individuals dels ciutadans europeus.

La Resistència Ciutadana

Per contrarestar allò que perceben com un avenç cap a un sistema totalitari, els membres de Iustitia Europa han optat per crear canals alternatius de comunicació i informació. Formant xarxes i associacions civils, aquests ciutadans busquen protegir i defensar els seus drets fonamentals davant del que consideren una creixent opressió institucional.

Luis María Pardo i el seu equip creuen fermament en la capacitat de la ciutadania per organitzar-se i resistir. Advoquen per la importància de la unitat i la solidaritat entre els ciutadans lliures, iguals i sense conflictes d'interessos, per mantenir la sobirania sobre els seus propis cossos, recursos i drets. Pardo subratlla la necessitat d'una resistència pacífica, però ferma, amb l'objectiu de garantir el benestar de les futures generacions.

El Futur de Iustitia Europa

El futur de Iustitia Europa dependrà en gran mesura de la seva capacitat per mobilitzar els ciutadans i portar el missatge al Parlament Europeu. Amb les eleccions europees del juny del 2024 a l'horitzó, el partit es prepara per presentar la seva candidatura com una Agrupació d'Electors. Tenen la ferma intenció de desafiar l'statu quo i tornar el poder a les mans dels ciutadans.

En conclusió, Iustitia Europa es presenta com un moviment de resistència davant de les agendes globals. Així mateix, promouen una política basada en la sobirania, la llibertat i els drets individuals.

Amb figures compromeses, el partit busca ser la veu dels que senten que els seus drets i llibertats estan sent amenaçats. La lluita entre “Llibertat o Agenda 2030” és, per a ells, la dicotomia central del nostre temps.

➡️ Política

Més notícies: