
Què diu la llei sobre la prohibició del vel islàmic que proposa Sílvia Orriols
Sense una llei espanyola o europea que reguli l'ús del hijab, cal recórrer a la jurisprudència
El govern de Ripoll, en mans d'Aliança Catalana, ha presentat una proposta de modificació de l'ordenança de civisme que inclou la prohibició del vel islàmic a escoles i equipaments municipals. La proposta podria acabar xocant amb la negativa de l'oposició, i amb un possible veto dels tribunals.

Primer, la modificació de l'ordenança haurà de ser aprovada per majoria simple en el ple municipal. No ho tindrà fàcil Sílvia Orriols. Sobretot després de la frustrada moció de censura, que ha augmentat encara més la tensió entre govern municipal i oposició.
Si finalment s'aprova, la llei podria acabar als tribunals. La jurisprudència tampoc acompanya els impulsors de la mesura, ja que el Tribunal Suprem va prohibir el 2013 una mesura anàloga impulsada per l'ajuntament de Lleida.
En tot cas, la proposta ha generat un fort impacte en l'opinió pública. Orriols defensa la prohibició del hijab per raons de seguretat, i per garantir la igualtat de gènere. Els seus detractors adverteixen que vulnera els preceptes legals i internacionals.
Però, què diuen la llei espanyola i els preceptes internacionals sobre la prohibició del vel islàmic? Es podrà aplicar la mesura a Ripoll?
Buit legal a Espanya
A Espanya no hi ha cap llei que reguli l'ús del vel islàmic a les escoles o als equipaments municipals. Tampoc existeix una regulació marc a la UE que permeti establir criteris comuns. Això acaba deixant l'aplicació de la prohibició a criteri dels ajuntaments o de les pròpies escoles.
En el cas de les escoles, la responsabilitat d'aprovar una llei que prohibeixi l'ús del vel islàmic a les aules recau en el Ministeri d'Educació. Fins ara, això no s'ha produït. I són els centres els qui han d'establir el seu propi protocol a través del reglament intern.
En l'àmbit educatiu sí que hi ha un precedent jurídic a favor de la prohibició. El 2013, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va avalar la prohibició d'una alumna d'assistir amb el mocador a classe en un institut de Pozuelo de Alarcón.
Quant als espais públics, els precedents no són molt afalagadors per a Orriols. El Tribunal Suprem va establir jurisprudència el 2013 en revocar la prohibició del vel islàmic als espais públics proposada per l'ajuntament de Lleida. Fins ara, la justícia ha fet prevaler el dret fonamental de llibertat religiosa davant d'altres conceptes com la laïcitat, la seguretat i la igualtat de gènere.
Què passa a Europa
Espanya continua sent una excepció dins de la UE, on els països amb alt percentatge d'immigració islàmica han legislat contra l'ús del vel islàmic.
França va ser pionera des que el govern nacionalista de Jacques Chirac va prohibir el vel islàmic a les escoles públiques el 2004. El 2023 es va prohibir també l'abaya, la túnica que cobreix el cos des del tors fins als peus. Marine Le Pen ha promès prohibir el vel islàmic al carrer si guanya les eleccions el 2027.
Encara que el hijab continua sent permès a la majoria de països, molts han legislat contra l'ús del vel integral (burka o niqab).
Bèlgica va ser pionera en prohibir el 2011 qualsevol peça que cobrís el rostre incloent el burka o el niqab. França va implantar la norma el 2018, encara que amb embolic als tribunals, i Països Baixos ho va fer el 2019.

Àustria va prohibir l'ús del vel islàmic integral en espais públics el 2017, i va fer un pas més enllà. L'any següent va prohibir el hijab per a nenes menors de deu anys a guarderies i escoles de primària.
Letònia també va impulsar la mesura el 2017, i Dinamarca el 2018 enmig d'una onada de protestes de dones musulmanes. Menció especial mereix el cas d'Itàlia. Allà, el 2011, el partit de Silvio Berlusconi va impulsar una mesura que castiga amb un any de presó i multes de fins a 30.000 l'ús del vel integral en espais públics.
A Espanya l'ús del burka i el niqab continua sent permès, i de fet cada vegada és més freqüent veure dones cobertes de cap a peus pels carrers. Però en aquest cas sí que hi ha una escletxa legal. Fins ara, una desena d'ajuntaments han aconseguit impulsar la prohibició del vel integral a les instal·lacions municipals.
Més notícies: