El que ens deixa la primera setmana de campanya: o processisme o eleccions

Bé, sense quasi adonar-nos-en, ja ha passat la meitat de la campanya electoral. Entre els trackings i les enquestes estem distrets i hem pogut evidenciar que la volatilitat d'aquestes eleccions va en augment. Passaran coses, hi haurà sorpreses, tot i que encara no sabem exactament quines seran. Podem intuir que Aliança entrarà al Parlament, que la CUP i els Comuns patiran o que Illa guanya bé, però tenim clar que no passarà tot alhora.

Uns comicis peculiars

Són unes eleccions estranyes. La presència de Puigdemont, el mal moment de l'esquerra més esquerra i el cordó a Sílvia Orriols han convertit aquests comicis en una cosa especial, diríem que és extraordinària. El problema és que la incertesa s'acaba el 12 de maig, perquè a partir d'allà ja tenim totes les cartes a sobre de la taula.

És a dir: tots els partits ja han dit per activa i per passiva què faran després de les eleccions i amb qui pactaran. Hi ha tants vetos creuats que només hi ha una alternativa: un govern processista si Junts, ERC i la CUP sumen 68 diputats, fet que tampoc és clar. L'últim tracking de Vilaweb dona 6 escons a la CUP, 28 a ERC i 31 a Junts, de manera que sumarien 65 diputats. Els 3 restants els tindria Aliança Catalana, vetada, censurada i tot allò dolent del món per Esquerra i els anticapitalistes.

Pere Aragonès i Carles Puigdemont han descartat fer president Salvador Illa. El líder del PSC ha dit el mateix dels altres dos, de manera que els hauríem de creure. Vox no donarà els seus vots als socialistes, de manera que Illa no pot cercar els suports de tots els no independentistes. Descartada la sociovergència i un nou tripartit, només queda un acord processista o noves eleccions.

Noves eleccions a la tardor, l'escenari que agafa força

És molt difícil pensar que ERC i Junts es posin d'acord per governar i que la CUP voti una investidura de Puigdemont, que sembla anar per davant. Sempre en el cas que sumin 68 diputats, que no és gens clar. És més, hi ha gent que defensa que tant a Esquerra com als juntaires els aniria de perles tornar a votar a la tardor.

D'una banda, ERC seguiria a la Generalitat, prenent decisions i ostentant tot el poder públic. Si a Aragonès li van molt malament les eleccions i l'amnistia continua endavant, no es descarta que Junqueras pugui ser el candidat. El cas és que és molt probable que Esquerra no estigui per la feina de pactar amb Junts, ni tingui gaire pressa.

Carles Puigdemont tampoc no veu amb mals ulls tornar a fer campanya electoral entre octubre i novembre. Ja estaria a Catalunya i confia que aquest efecte li podria ser beneficiós. Més si no guanya contra Salvador Illa. Aleshores podria intentar una revàlida en cinc o sis mesos. Cal recordar que el d'Amer deixarà la política activa si no aconsegueix la presidència de la Generalitat.

I a Salvador Illa ja no li ve d'alguns mesos, després de dos anys de sostenir Aragonès per ordre de Moncloa. Sempre es podrà presentar argumentant allò tan utilitzat de necessitar "més força" per no dependre dels altres.

Només hi ha una variable que podria ser important. Si Aliança Catalana entra al Parlament, com ja marquen molts sondejos, tindria drets electorals. Això vol dir que si hi ha repetició, Sílvia Orriols estaria a tots els debats, se li farien entrevistes i tindria diners públics per fer campanya. I això pot provocar malsons a alguns.