
Per què Catalunya s'ha convertit en un infern per als empresaris?
Les patronals fa anys que avisen que l'excés de teixit burocràtic complica molt l'activitat econòmica
Catalunya fa anys que s'enfronta a una sèrie d'obstacles que compliquen notablement el desenvolupament i creixement empresarial. Tot i que la regió continua sent un motor econòmic fonamental, el clima per a emprenedors i empreses presenta nombroses dificultats. Aquests problemes, que van des de la burocràcia fins a la fiscalitat, configuren un panorama que molts empresaris descriuen com un veritable infern.
Un dels principals obstacles detectats a Catalunya és la lentitud burocràtica. Segons dades del Banc Mundial recollides a l'última edició de les seves 'Enquestes Empresarials', els empresaris catalans triguen de mitjana 93 dies a obtenir una llicència d'activitat. Aquest termini és molt superior a la mitjana estatal, que se situa en 65,8 dies. A més, l'espera per cobrar un contracte públic arriba als 80 dies, també per sobre de la mitjana nacional. Aquestes demores suposen una càrrega per a les companyies, que veuen alentits els seus projectes i la seva liquiditat.

La burocràcia, a més, és especialment feixuga i complexa. Organismes com FERA denuncien que l'entramat administratiu a Catalunya, amb més de 2.250 ens públics i una estructura fragmentada, resulta molt ineficient. Aquest entramat dificulta que les empreses puguin agilitzar tràmits i adaptar-se amb rapidesa a les necessitats del mercat. Patronals com CECOT i Foment del Treball han reclamat una simplificació urgent dels processos administratius.
Els exemples de la burocràcia excessiva són nombrosos i, sovint, il·lustratius del problema. Empresaris catalans han explicat que obrir un supermercat pot arribar a trigar fins a vuit anys a causa dels tràmits administratius. Fins i tot empreses estrangeres, amb recursos per negociar i pressionar, opten per endarrerir o cancel·lar projectes per aquestes dificultats, com ha passat recentment amb una fàbrica sud-coreana que ha ajornat la seva instal·lació dos anys.
I després hi ha la fiscalitat
A aquests entrebancs burocràtics s'hi afegeix la càrrega fiscal, que a Catalunya és especialment elevada. La comunitat autònoma compta amb onze impostos propis, una xifra superior a la de qualsevol altra regió. Aquesta situació va empitjorar després de la pandèmia, amb l'eliminació de bonificacions i la introducció de coeficients multiplicadors en alguns tributs.

Aquest escenari contrasta amb el de la Comunitat de Madrid, que manté una política fiscal més atractiva per a les empreses. Aquesta competència territorial en matèria fiscal genera tensions polítiques, i és un dels principals debats actuals entre el PSC i els seus rivals. En aquest sentit, Salvador Illa ha deixat clar que no està en els seus plans reduir impostos.
En resum, la combinació d'una administració pública lenta i fragmentada, l'elevada pressió fiscal i certes mancances en el mercat laboral col·loquen Catalunya en una posició complicada per al desenvolupament empresarial. Aquestes dificultats afecten tant les grans companyies com, de manera encara més severa, les petites i mitjanes empreses, que són el motor fonamental de l'economia regional.
Més notícies: