Purga a Junts: Puigdemont es carrega als moderats
Els afins a l'expresident encapçalen el nou òrgan permanent
Junts encara la recta final de les negociacions amb PSOE i PP per la investidura, i Carles Puigdemont ho vol tenir tot sota control. El conclave de Junts celebrat ahir a porta tancada va acabar amb una decisió dràstica. Es va acordar la creació d'un nou òrgan superior integrat pels afins a l'expresident.
El “secretariat permanent”, amb funcions executives i de govern, estarà encapçalat pel secretari general Jordi Turull i la presidenta Laura Borràs. El completaran Anna Erra i Josep Rius, propers a Waterloo, Aurora Madaula, persona de confiança de Borràs, i David Torrents, Teresa Pallarès i David Saldoni, del sector de Turull.
Segons Junts, es tracta d'una mesura excepcional contemplada als estatuts del partit. Tot i que crida l'atenció l'absència d'alcaldes, exconsellers i càrrecs orgànics crítics amb el sector més intransigent. Puigdemont es blinda així de cara al moment decisiu.
Més marge de maniobra
En un comunicat, el partit ha aclarit que aquest òrgan "no substitueix l'executiva" sinó que "agilitza la presa de decisions". En realitat, és l'executiva qui delega les seves funcions en aquest secretariat permanent. Albert Batet i Míriam Nogueras, afins a Puigdemont, també tindran veu al nou orgue.
A la pràctica, Waterloo aconsegueix així menys persones amb capacitat de decisió i més marge de maniobra per a Carles Puigdemont. Aquest és conscient que es juguen el futur de l'organització. En aquest context, la prioritat és mantenir la discreció i la unitat dacció en les negociacions.
Això coincideix amb un altre moviment polèmic de Puigdemont, la dissolució de l'Assemblea del Consell de la República. La decisió ha causat malestar entre els membres d'aquest “parlament a l'exili”, que acusen Waterloo de voler censurar els crítics.
Primer l'amnistia, després el referèndum
Puigdemont va emetre ahir un missatge aclarint que les negociacions encara no han començat i negant que això del Consell sigui una maniobra de censura. L'expresident compareixerà el 5 de setembre per informar de les condicions per a la investidura.
El full de ruta de Junts per una llei d'amnistia i el compromís per escrit d'un referèndum vinculant per a Catalunya. Puigdemont planteja l'amnistia com el primer pas, ja que permet sortir de la via judicial per entrar a la política. El PSOE ja explora fórmules per al seu encaix constitucional.
L'escull continua sent el referèndum. Junts no pot renunciar a plantejar aquesta condició, ja que seria vist pel gruix del moviment independentista com una traïció. Però fins i tot el sector més intransigent és conscient de les dificultats de implementar-lo en un Congrés sense les majories necessàries.
Més notícies: