Ser d'esquerres i apujar l'IBI: què passa a la majoria d'ajuntaments catalans

El tram final de l'any és, per a qualsevol ajuntament, un moment de màxima importància. És temps d'elaborar i aprovar les ordenances fiscals, un concepte que sona llunyà, però que constitueix, amb tota seguretat, la decisió anual més transcendent dels consistoris sobre els ciutadans. Es tracta de la regulació dels impostos municipals, és a dir, decidir si pugen, baixen o es mantenen tributs com l'IBI o la taxa de recollida de residus, entre d'altres.

Més impostos a la ciutadania: la tònica general també de l'esquerra

L'aprovació de les ordenances dona pas a l'elaboració del pressupost per a l'any següent. Un cop l'ajuntament calcula quins ingressos tindrà —majoritàriament, a través de les ordenances fiscals—, decideix en quins assumptes i quantitats els podrà invertir. D'aquesta manera, la decisió sobre el tipus que s'apliquen les ordenances és determinant per al desenvolupament dels serveis i les inversions que duen a terme els ajuntaments.

Quan s'encara el tram final del 2023, els consistoris ja estan aprovant les ordenances fiscals per al proper exercici. En els darrers dies, hem estat testimonis de titulars sobre aquesta qüestió en diversos dels principals municipis de Catalunya. La tònica és coincident: la immensa majoria apugen els seus impostos i taxes; alguns de manera contundent.

Es dóna la circumstància que una bona part d'aquests consistoris estan governats per formacions d'esquerres. Mentre s'advoca en la teoria per una disminució de la pressió fiscal a la ciutadania, aquests governs locals es veuen obligats a fer el contrari. Tampoc no és possible una aplicació progressiva d'aquests impostos —tenint en compte el poder adquisitiu de cada contribuent—, de manera que les pujades afecten tota mena de rendes.

L'IBI i la taxa de residus pugen a la majoria de grans ciutats de Catalunya

Tot i el xoc que això representa amb el model fiscal de les seves formacions, són diversos els consistoris d'esquerres que protagonitzen aquestes pujades. L'exemple més clamorós és el de Sabadell, on Marta Farrés (PSC) —que gaudeix de majoria absoluta però governa amb Junts— augmenta l'IBI i la taxa de residus en un 15%. El segueix de prop Reus –amb govern del PSC i ERC–, que apuja l'antiga 'contribució' un 12,5% i la taxa de residus en un 14%.

Els increments impositius són, com dèiem, el mínim comú múltiple als principals consistoris de Catalunya. Hi ha diversos ajuntaments socialistes que se sumen al model de Sabadell i Reus. A l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín (PSC) augmenta l'IBI un 3% amb el suport d'ERC; i a Tarragona, el nou alcalde Rubén Viñuales (PSC) incrementarà un 7,4% l'IBI, un 12% la taxa de residus i fins a un 30% l'ICIO, que grava obres i construccions.

A Terrassa, Jordi Ballart (Tot per Terrassa) ha anunciat una pujada “moderada” de la pressió fiscal, que encara no ha concretat. A Mataró i Santa Coloma, tots dos feus socialistes, l'IBI pujarà el 2024 un 7% i un 5%, respectivament. Però els augments d'impostos municipals no són, ni de bon tros, patrimoni exclusiu socialista.

Albiol (PP) cobrarà el 2024 per primera vegada la taxa de residus, fins ara inexistent a Badalona. Seran 108 euros per família que se sumaran a la pujada del 2,5% de la resta dels impostos locals. Girona, amb un govern municipal liderat per la CUP, o Manresa, que governa ERC, seguiran també la mateixa dinàmica d'increment de la pressió fiscal a la ciutadania.

Gavà, el Prat de Llobregat, Rubí, Roses, Salou, Amposta o Torredembarra són altres dels municipis catalans que ja han anunciat un augment dels impostos municipals. L'onada, doncs, s'està produint de manera global a bona part dels ajuntaments de Catalunya.

De fet, d'entre els dotze principals municipis de Catalunya en habitants, nou cobraran més en impostos i taxes el 2024. L'excepció la plantegen Barcelona i Sant Cugat del Vallès, que pretenen una congelació; i Lleida, on l'IBI s'ha reduït per al 2024 un 2%.

Els ajuntaments, amb problemes: el perquè de la pujada d'impostos

Vist el panorama general, la pregunta és obligada: per què es produeixen increments a gairebé tots els municipis? La resposta obeeix a un marc comú. La conjuntura econòmica ha disparat el capítol de despeses dels consistoris, que es veuen obligats a aconseguir més ingressos. La situació actual de l'economia –a escala global, europea i nacional– ha creat la tempesta perfecta que ha afavorit aquest augment generalitzat de la pressió fiscal municipal.

La inflació és una de les causes principals. L'augment globalitzat de preus —un 12,7% els darrers dos anys— ha incrementat el preu d'alguns dels serveis que requereixen els municipis: el resultat, més despesa per als ajuntaments. Alhora, els preus dels subministraments bàsics i la seva pujada afecten de ple també les finances municipals: sumem, doncs, un altre forat en costos per als consistoris.

La pujada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu també afecta els crèdits contrets pels municipis. El retorn del deute, doncs, suposa un encariment més per als ajuntaments. Més llenya: la pujada de les retribucions dels empleats públics –més d'un 7% en dos anys– també representa un increment de la despesa.

I a tota aquesta allau cal sumar-hi l'amenaça d'una nova directiva europea sobre la taxa de recollida de residus. Fins ara, els ajuntaments podien cobrar als ciutadans només una part del cost d'aquest servei i finançar la resta amb altres ingressos. Però la nova normativa obliga que el 2025 els ajuntaments estiguin obligats a cobrar als ciutadans el 100% del cost d'aquest servei.

Això explica les notables pujades de la taxa de recollida de residus a bona part dels municipis. És més que previsible, doncs, que aquesta taxa s'incrementi de manera encara més contundent d'aquí a un any, quan s'hagi de complir aquesta nova regla europea.

A tot això, cal sumar-li un factor que no s'ha de passar per alt. Les eleccions municipals es van celebrar el mes de maig passat, de manera que aquestes són les primeres ordenances fiscals del mandat. El moment, doncs, és l'idoni per augmentar la recaptació via impostos sense que això tingui conseqüències a nivell de desgast electoral a curt termini.

Per davant queden tres anys on els governs locals es podran esforçar a reduir lleugerament impostos i taxes. Les rebaixes de tributs a final de mandat són un clàssic, per tal de deixar un bon sabor de boca de cara a les eleccions. Al capdavall, són un maquillatge perfecte per als increments notables d'impostos si es mira el global del mandat.

En definitiva, la pujada d'impostos municipals obligarà la ciutadania a ajustar-se encara més el cinturó el 2024. Una situació que es podria veure agreujada en l'exercici següent, si no es produeix una millora substancial de la conjuntura econòmica. La pressió fiscal sobre les famílies, doncs, amenaça cada cop més el marge de sostenibilitat de les seves petites economies.