Puigdemont venç al Consell de la República, però ja no convenç

Les eleccions a la presidència del Consell de la República eren una oportunitat ideal perquè Carles Puigdemont es reivindiqués en aquests moments d'angoixa. Com calia esperar, l'expresident ha estat reelegit d'aquest govern paral·lel que ell mateix va crear. Però els resultats evidencien el declivi de la figura política.

Puigdemont ha obtingut un clar suport amb el 92% dels vots, davant del 5,5% i el 0,8% de les altres dues candidatures. Tot i això, la dada clau és la de la participació. Només 8,941 dels 89.970 membres censats han votat en aquesta consulta, que s'ha tancat amb un trist 9,94% de participació.

La dada reflecteix la desmobilització del moviment i la pèrdua de credibilitat d'un òrgan sense més utilitat que servir els interessos de Puigdemont. La baixa participació també s'emmarca en el procés de crisi interna del Consell. Fa uns quants sectors fa mesos que denuncien les maniobres de l'executiva encapçalada per Carles Puigdemont i Toni Comín per acabar amb la dissidència interna.

Carles Puigdemont ha perdut el suport de l'independentisme

Carles Puigdemont ha aconseguit perpetuar-se al poder del Consell de la República, però amb un escàs suport del total de la militància. Es tracta d'un retrat fidel del seu ocàs com a líder del moviment independentista. Un lideratge que sempre es va basar en el suport unànime de les masses que ara ha perdut.

La suspensió de la declaració unilateral d'independència va ser el principi del final, ja que molts van començar a veure'l com un traïdor. No obstant això, la seva figura va continuar gaudint de popularitat com a líder independentista a l'“exili”. El desgast dels anys i el fracàs del Procés han anat apagant aquesta aura messiànica.

L'acord d'investidura amb el PSOE ha estat l'estocada final, ja que la decepció s'ha convertit en ira. Amb sectors amplis de l'independentisme en contra, Puigdemont intenta sobreviure amb una doble estratègia. Primer, agafar-se al'aliança amb el Govern de Pedro i la llei d'amnistia mentre culmina el viratge ideològic de Junts a la vella Convergència. Segon, tractant de revifar estructures paral·leles com el Consell de la República per enfortir el seu lideratge dins de l'independentisme.

Abandonat pels seus

Membres de l'Assemblea de Representants del Consell, l'òrgan legislatiu que fa de contrapès de l'executiva, van denunciar una maniobra de Puigdemont i Comín per acabar amb la dissidència interna. El motiu és la decisió de Puigdemont de suspendre temporalment les funcions de l'Assemblea. Va argumentar que era per impulsar una renovació del Consell, però sospitosament va coincidir amb les negociacions amb el PSOE.

Dins del Consell començava a créixer la pressió perquè Carles Puigdemont no pactés amb el PSOE. Des de l'Assemblea van denunciar un cop d'estat intern de la direcció per impedir que aquestes veus discordants molestessin Puigdemont mentre forjava l'acord amb els socialistes. Aquest conflicte ha acabat restant al Consell les poques energies i credibilitat que li quedaven.

És significatiu que fins i tot membres de l'executiva del Consell com Lluís Llach hagin criticat obertament el paper de Carles Puigdemont aquests darrers mesos. Desafiat i contestat pels seus, Puigdemont té cada vegada menys taules per agafar-se. Ara ja només li queda Junts, on amb Jordi Turull està lliurant l'última batalla per acabar amb els corrents interns sorgida a la calor del Procés.