Carles Puigdemont es rendeix a Pedro Sánchez

El PSOE i el processisme estan en això que s'anomena “canviar el relat”. Sobretot el processisme de l'expresident Puigdemont: ha de passar de 'no faré primer ministre a Sánchez' a justificar que ho ha fet. Això és el que explica que, per ara, tot siguin concessions simbòliques, marcar abdominals i algun que altre gest: l'últim, ahir mateix.

De no tenir motius a haver-los de justificar

‘Exactament, quins incentius tenim nosaltres per fer primer ministre a un mentider?’, Puigdemont digué. El trànsit d'aquestes paraules cap a la 'reincorporació' de Junts al joc polític és el que cal entendre. Perquè la informació que ens van donant sobre les taules de diàleg, el verificador i la resta està adulterada en venir directament dels implicats.

Què necessiten ara el PSOE i sobretot Junts? Temps i fer alguna cosa amb aquest temps. És a dir, pactar que ens reunirem, pactar on ho farem, amb qui, si hi haurà algú pel mig, etc. El secretisme i l'opacitat són un subproducte d'aquesta indefinició: tots dos han d'anar a poc a poc per no perdre una posició de força per si fallen les converses.

Així que, per ara, les concessions seran simbòliques, que és una manera mastegable de dir indefinides. I hi ha un símptoma revelador sobre això: que tots dos partits no deixen de parlar que no es refien mútuament. Però en qualsevol cas, Puigdemont sembla encantat amb l'aparent posició de força que li ha regalat Sánchez amb les seves últimes declaracions.

Junts sent el que vol sentir

L'entrevista que va fer ahir el president Sánchez a TVE ha estat del grat de Junts. El president va dir que hi hauria verificador i la resta de folklore i va admetre una cosa semblant al lawfare. La veritat és que en cap moment ha pronunciat la paraula i, quan ho ha fet, ha estat per parlar d’‘instrumentalització de la policia’ sobre casos de corrupció del PP.

Però des de Brussel·les, en fi, senten el que volen sentir i diuen estar encantats que Sánchez admeti el lawfare. En declaracions a El Español, els de Junts expliquen que Sánchez ‘va dient el que ha de dir perquè això arranqui’. Així mateix, diuen exactament el mateix que Sánchez comenta sobre ells: que aquest pacte respon a necessitats parlamentàries.

En aquest sentit, fonts de Junts diuen a El Español que la seva relació amb el PSOE és ‘aritmètica’. I que ‘nosaltres no formem part d'aquesta majoria d'esquerres contra la dreta de la qual presumeix Sánchez’. El que crida l'atenció del cas és que Junts s'adreça a una negociació al mateix temps que el PSC els pren la davantera a Catalunya.