Puigdemont planteja un 'camí alternatiu' a la independència

Carles Puigdemont ha plantejat un gran acord als dos grans partits espanyols, PSOE i PP, per explorar un “camí alternatiu” a la independència.

Puigdemont ha plantejat les condicions per a la investidura l'endemà de la visita de Yolanda Díaz. La compareixença, sense preguntes, va durar menys de mitja hora.

La sala estava plena de gom a gom, també amb periodistes, però també dirigents del partit i representants de la societat civil independentista.

L'expresident ha començat passant comptes perquè, segons la seva opinió, "Espanya viu al bloqueig" i ha afirmat que el seu partit ha estat "arraconat, menyspreat i atacat". Fins i tot ha posat com a exemple Xavier Trias, descavalcat l'últim minut de l'alcaldia de Barcelona.

Ha deixat clar a Pedro Sánchez que "no hi ha les condicions per arribar a un acord" i ha retrocedit a la sentència del 2010. "Sense aquella sentència no es pot entendre res", ha insistit.

Aleshores s'ha queixat de "la criminalització de l'1-O" perquè considera que el "referèndum" va ser un "resposta legítima". Entre els greuges ha inclòs també "l'ofec sistemàtic de l'economia catalana".

Tot i això, no ha plantejat obertament la independència, sinó un "camí alternatiu" que pugui "garantir la supervivència de Catalunya com a nació" i ha alertat que el contrari és repetir eleccions. "O eleccions o pacte amb nosaltres", ha insistit.

Per això ha demanat un “acord històric” amb els dos grans partits espanyols que hauria de ser “honest i ambiciós”.

La primera condició és “l'abandonament complet i efectiu” de les causes judicials, és a dir, l'amnistia, però que no inclouria els policies processats per les càrregues policials per no igualar “les víctimes els seus victimaris”.

Després, un “mecanisme de verificació d'acords” i una “nova política lingüística”. Puigdemont no ha parlat fins al final del referèndum i ha dit que cap a l'article 92 de la Constitució, però a continuació ha tornat a exposar els greuges en matèria d'infraestructura com els "trens que no funcionen". Quan et queixes de Rodalies és que no penses en la independència.