Puigdemont cola un gol a Pedro Sánchez i a Yolanda Díaz

Després de 6 anys a Waterloo, sense possibilitat de trepitjar territori espanyol i sense cap victòria política o judicial rellevant per celebrar, per fi ha arribat el moment de Carles Puigdemont. Els 7 vots que necessiten Pedro Sánchez i Yolanda Díaz per reeditar el govern de coalició han donat la vida a l'expresident de la Generalitat.

De fet, el dirigent de Junts ja està traient rèdit de la visita de la vicepresidenta en funcions a Bèlgica. Les negociacions es troben al començament del camí, però això no ha impedit que Puigdemont ja es pengi les primeres medalles. Simbòliques, sí, però medalles al capdavall.

A falta de triomfs tangibles, Carles Puigdemont s'ha convertit en un especialista del simbòlic. Per aquest motiu, li dona un valor especial al fet que tota una vicepresidenta del govern viatgi al Parlament Europeu per reunir-s'hi. Perquè sí, encara que es tracti d'un govern en funcions i que ella digués que no assistia a Bèlgica exercint aquest càrrec -com si ser vicepresidenta d'un govern no fos un càrrec que s'exercís les 24 hores al dia-, la realitat és aquesta . Una de les màximes autoritats governamentals d'Espanya es va desplaçar fins a Brussel·les per reunir-se amb un senyor que fa 6 anys que fuig de la justícia espanyola.

El triomf en el simbòlic de Carles Puigdemont potser és una cosa interpretable. Però ell mateix s'està encarregant de vendre aquest relat, colant així un gol a Pedro Sánchez i a Yolanda Díaz. "Ja no és un pròfug de la justícia, sinó un interlocutor del govern", assegura una persona propera a l'expresident a El Español.

L'escenificació d'aquest canvi va anar a càrrec d'una Yolanda Díaz que ja és oficialment el “poli bo” de Pedro Sánchez. Mentre el president en funcions es distancia de la decisió de la vicepresidenta i fins i tot filtra als mitjans un suposat malestar dins de l'executiu, ella fa la feina bruta al PSOE. Tot sigui per aconseguir els seus 7 vots per al futur debat d'investidura a què s'acabarà sotmetent el líder socialista.

Veurem si Puigdemont aconsegueix treure alguna cosa més tangible a la seva negociació amb PSOE i Sumar. De moment no ho ha aconseguit i el rèdit que està traient Junts es mou entre el simbolisme -com la visita a Brussel·les de Díaz- i el benefici personal o partidista -com la formació del grup parlamentari propi-. Però després d'uns anys “aïllat” a l'“exili”, qualsevol triomf que puguis celebrar ja és molt, encara que sigui simbòlic.