Muntatge d'un agent de la Guàrdia Civil i dos agents de la Policia Nacional, en mitjà mitjà i d'esquena. De fons, una bandera de Catalunya
POLÍTICA

Puigdemont 'perdona' als policies i guàrdies civils per l'1-O

Junts accepta incloure els agents a la llei d'amnistia que negocia amb el PSOE

Junts vol plantejar la llei d'amnistia com un començar de zero per a tots els implicats en el Procés. Això inclou els agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil encausats per la seva actuació l'1 d'octubre del 2017. El partit de Carles Puigdemont acceptaria incloure els policies, mentre que ERC es mostra reticent.

La proposta de Junts permetria superar un dels obstacles per arribar a un acord amb el PSOE. Una amnistia només per als polítics i activistes deixaria els 45 policies amb causes obertes com a únics responsables. Això no només avalaria el relat processista de la “repressió”, sinó que assenyalaria els qui van defensar l'ordre i la llei durant el referèndum il·legal a Catalunya.

Que Junts accepti la inclusió dels policies dóna més marge de maniobra al PSOE per justificar l'amnistia. En aquests moments hi ha 45 agents de la Policia Nacional imputats i diverses causes pendents contra els agents de la Guàrdia Civil. També hi ha un centenar de policies investigats, encara que de moment no hi ha hagut cap condemna.

La policia i el relat de la 'repressió'

La justícia espanyola investiga desenes d'agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil per la seva actuació “especialment violenta i desproporcionada” a diverses escoles durant la jornada del referèndum. Se'ls imputen greus delictes com tortures i contra la integritat moral.

Agents de Policia Nacional als voltants d'un habitatge semiabandonat

El Tribunal Suprem, que va jutjar els líders del procés, també va observar una actuació desproporcionada per part dels policies. A més, els magistrats van assenyalar que els agents havien rebut ordres de retirar-se abans de cometre els excessos.

El paper de la policia a l'1-O ha estat sempre objecte de polèmica i ha format part del relat processista de la repressió. Per això Esquerra es va negar a incloure els policies a l'amnistia que van proposar el 2021. Ara, els agents adverteixen del perjudici que suposaria per a ells una amnistia només per als líders i activistes encausats.

Cap a una amnistia general

Des de Junts afirmen que l'amnistia té com a objectiu fer taula rasa per a tothom, i que això inclou les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. A més, volen presentar l'amnistia com una cosa adreçada sobre uns fets i no sobre persones o nom concrets. No és un indult individual, insisteixen, sinó l'amnistia sobre una causa general.

De fet, Junts vol incloure a la llei una amnistia fiscal perquè els condemnats per malversació no hagin de fer front al seu deute econòmic. I beneficiaria fins i tot els condemnats per corrupció com Laura Borràs, a qui consideren víctima del “lawfare”.

L'independentisme vol aprofitar la llei d'amnistia per imposar el seu relat. Aquest es basa en la idea que hi va haver una causa general contra l'independentisme, que va ser víctima d'una repressió continuada per part de l'Estat. Ara, el processisme “perdona” els agents imputats pels seus “excessos” durant el Procés.

➡️ Política

Més notícies: