Muntatge de fotos de Pedro Sánchez amb rostre seriós, Carles Puigdemont amb rostre somrient i Oriol Junqueras amb rostre neutre

POLÍTICA

Puigdemont i Junqueras es freguen les mans amb el nou Pedro Sánchez

Després de la llei d'amnistia s'obre un escenari on el Govern està més a la mercè que mai dels partits processistes. Un Pedro Sánchez a l'UCI només pot passar per l'anella

Ja és aquí la segona temporada d'aquesta sèrie d'intriga, passió, humor i drama que és el Frankenstein 2.0. Aprovada la llei d'amnistia -a efectes pràctics ja és així- comença una nova etapa, condicionada pels pressupostos i el cas Koldo. Tot i que a Catalunya la presumpta trama de corrupció del PSOE sigui pràcticament silenciada, dia rere dia surten noves informacions que fan créixer la tempesta a Moncloa i Ferraz.

Si un es passeja pels mitjans processistes, aquests dies només es parla d'amnistia, efectes de l'amnistia i què passarà amb l'amnistia. Alguns fins i tot donen la seva opinió sobre l'amnistia i ja preparen la tornada de Puigdemont. La realitat al Congrés és una altra: Pedro Sánchez afronta el seu segon semestre com a president molt debilitat. Lluny de ser una preocupació, Junts per Catalunya i ERC ho veuen com una altra oportunitat.

El nou escenari era insospitat fa uns quants mesos. El president del Gobierno ha perdut el control del relat, no sembla que pugui recuperar-lo a curt termini i no té en ment cap iniciativa per marcar l'agenda. Pedro Sánchez està venut: ha hagut d'assumir algunes de les condicions de Puigdemont a la llei d'amnistia i té al davant uns pressupostos on tots voldran el seu tros del pastís. A més, no té cap altra alternativa que assumir-ho i esperar que el cas Koldo no l'esquitxi i quedi en un segon pla.

Muntatge de fotos de primer pla de Pedro Sánchez amb rostre seriós i, de fons, una imatge de José Luis Ábalos capcot

Uns pressupostos incerts i en el pitjor moment

Si jo fos Oriol Junqueras o Carles Puigdemont hi aniria amb tot. Demanaria la lluna, perquè després de l'aprovació de la llei d'amnistia ja no hi tenen res a perdre. La voluntat era solucionar la seva situació personal i el de Waterloo ja la té a la butxaca. Ara és quan es juga la credibilitat davant dels seus i ha de justificar d'alguna manera haver fet president Pedro Sánchez. I, és clar, Esquerra no pot ser menys que Junts en aquesta lluita fratricida per sortir primer a la foto.

Junts per Catalunya ja parla de l'autodeterminació, mentre que ERC sembla que vol aprofundir en una mena de concert econòmic. Fins fa uns mesos, qualsevol dels dos escenaris semblava impossible. Tot i això, l'actual posició de Pedro Sánchez i, per extensió, la de tot el Gobierno, no descarta cap escenari. No oblidem que el PSOE va perdre les eleccions, patirà una dolorosa derrota a les europees i té un presumpte cas de corrupció de magnituds desconegudes.

Muntatge de Pedro Sánchez amb Puigdemont i Oriol Junqueras mirant-lo

Els partits processistes es freguen les mans. Tot i perdre cada vegada més suports, tenen Pedro Sánchez a la seva mercè i de moment ja tenen la seva situació personal resolta. Els interessa que el Gobierno segueixi, perquè en tan sols set mesos han aconseguit tot el que s'han proposat i és per aquest motiu que de moment cap dels seus socis no entra de ple en el cas Koldo. Diem de moment, perquè faran servir el PSOE i Sánchez fins que el donin per amortitzat.

El president del Gobierno va viure ahir el primer tràmit de la llei d'amnistia des del Brasil. Sánchez ha optat per no ajornar el viatge i esperar que passi la tempesta des de lluny. En el seu pla inicial, l'operació Catalunya hauria de justificar l'amnistia i el PP hauria d'haver perdut la Xunta. Tot al contrari: ha esclatat el cas Koldo, el soroll sobre l'amnistia creixerà els dies vinents i Feijóo està més reforçat avui que fa dos mesos. Una pèssima notícia per al PSOE, una gran oportunitat per als processistes per continuar jugant amb Pedro Sánchez.

➡️ Política

Més notícies: