Puigdemont i l'extrema dreta: dels polèmics suports europeus al 'no' a Orriols

El compte enrere per a la campanya electoral a Catalunya s'acosta al final. Divendres que ve, 26 d'abril, es posarà en marxa de manera oficial el període oficial de propaganda electoral. Tot i això, des de fa setmanes l'ambient previ als comicis autonòmics marca totalment l'actualitat política a la regió.

Des de fa setmanes, les declaracions dels candidats centren totes les mirades, en un panorama que les enquestes dibuixen ajustat entre blocs. La majoria independentista penja d'un fil, en un context en què el PSC sembla el candidat destacat a la victòria, seguit de Junts per Catalunya, a l'alça, i una ERC que tendeix a la baixa i a la qual la campanya se'ls albira llarga. Amb el socialista Salvador Illa i el republicà Pere Aragonès, l'altre gran candidat a la victòria als comicis és Carles Puigdemont.

Qui va ser 'president' entre el 2016 i el 2017, els anys més àlgids del 'procés' amb l'1-O i la declaració d'independència, ha reviscut políticament gràcies als resultats de les últimes eleccions generals. Els set decisius diputats de Junts al Congrés van propiciar l'acord per a la llei d'amnistia amb el PSOE, norma que permetria, si s'apliqués, el lliure retorn de Puigdemont. La convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya va ser aprofitada per l'expresident per liderar de nou Junts en ple tràmit de l'amnistia i tornar a situar a la seva figura tots els focus mediàtics.

Fruit d'això, Carles Puigdemont compta les últimes setmanes amb una important presència mediàtica en comparació amb la que havia tingut els mesos anteriors. Després d'una llarga etapa en segon pla, com a europarlamentari i amb altres cares comandant el dia a dia del partit, Puigdemont torna a aparèixer, com a candidat, com el que sempre ha estat: l'únic líder de Junts. En els darrers dies, ha concedit novament entrevistes a diversos mitjans de comunicació.

Un 'no' rotund a Aliança Catalana

En una entrevista amb el periodista Xavier Graset al programa 'Més 3/24' de la televisió pública catalana, Puigdemont va ser preguntat per la possibilitat d'un acord amb Aliança Catalana, la formació encapçalada per l'alcaldessa de Ripoll Sílvia Orriols. En les declaracions públiques recents, Puigdemont s'havia mostrat partidari de buscar un nou acord independentista després de les eleccions. Algunes enquestes donen entrada a Aliança Catalana al Parlament, formació que es defineix com a nacionalista i independentista, per la qual cosa la pregunta de Graset a Puigdemont resultava pertinent.

La seva resposta va exhibir, sense esmentar-la, contundència contra Sílvia Orriols i Aliança Catalana. “Jo no negociaré mai amb cap formació d'extrema dreta. No participaré a donar ales a un fenomen extraparlamentari com va fer Miterrand amb Jean Marie Le Pen, perquè només cal mirar on és ara el partit socialista francès i on és la ultradreta”, va afirmar, afegint que no negociaria “amb qui no comparteixi els drets humans”.

Així doncs, Puigdemont qualificava d'“extrema dreta” la formació liderada per l'alcaldessa de Ripoll i rebutjava qualsevol acord amb Aliança, tal com ho fa amb Vox. Aquest rebuig al que Junts considera “extrema dreta” resulta contradictori, en canvi, si fem una ullada a algunes trobades de Puigdemont i a alguns suports públics a l'expresident en els últims anys. El candidat de Junts ha rebut suports i s'ha reunit amb representants de formacions assimilables a allò que ara considera “extrema dreta”.

Reunions polèmiques en la seva etapa com a 'expresident'

El març del 2018, quan tornava a Bèlgica per carretera, Carles Puigdemont va ser detingut en territori alemany. Va passar uns dies empresonat a Neumünster, i va ser allà on va rebre una visita polèmica. Concretament, Puigdemont va tenir ocasió de trobar-se durant una hora i mitja amb un dels cofundadors d'Alternative für Deutschland (Alternativa per Alemanya), Bernd Lucke.

Lucke era en aquell moment eurodiputat electe per aquesta formació, considerada d'extrema dreta, euroescèptica i populista, tot i que ja formava part d'una escissió del partit. En qualsevol cas, l'interlocutor de Puigdemont se situa ideològicament a la dreta del centredreta clàssic i és un vehement detractor de l'euro.

Va formar part fins al 2019 (per tant, també quan es va reunir amb Puigdemont) del grup europarlamentari dels Conservadors i Reformistes Europeus, on ara hi ha Vox, compartint espai amb el partit de Meloni.

Però aquesta no va ser l'única reunió polèmica de Carles Puigdemont amb polítics que pertanyen al que ara qualifica d'“extrema dreta”. A finals del 2021, l'ara candidat de Junts per Catalunya va mantenir una trobada amb Roberto Ciambetti, membre de la formació italiana Lega Nord (la Lliga Nord). És la formació nascuda al nord del país que lidera el vicepresident italià Matteo Salvini.

Ciambetti, president del Consell Regional del Vèneto, va mantenir “un sopar emmarcat a les agendes privades” amb Puigdemont. Tot i això, quan va sortir a la llum pública, tots els mitjans catalans es van fer ressò de la notícia i va despertar crítiques. El partit de Ciambetti també es caracteritza per un discurs antiimmigratori, identitari i euroescèptic.

Les reunions de Puigdemont amb Lucke i Ciambetti, procedents d'espais polítics que encaixen amb el que Junts considera ara extrema dreta, xoquen amb l'oposició mostrada per l'expresident a Orriols aquesta mateixa setmana.

El suport del Vlaams Belang belga

A aquestes trobades cal sumar-hi un suport polèmic que Carles Puigdemont ha tingut a Bèlgica. En els primers compassos de la seva estada a Bèlgica, a la tardor del 2017, un dels partits que va mostrar públicament el seu suport a Puigdemont va ser el Vlaams Belang. El partit és de caire nacionalista flamenc, euroescèptic i amb un discurs antiimmigratori, i situat a la dreta populista, a l'extrema dreta de l'espectre polític.

Puigdemont sempre va mantenir els seus vincles més estrets amb la Nova Aliança Flamenca, formació també nacionalista flamenca, però encaixada en postulats de dreta molt menys radicals. Ara bé, el Vlaams Belang mai no va amagar les seves simpaties per l'expresident.

El seu líder, Tom van Grieken, es va manifestar en suport a Carles Puigdemont a l'inici de la seva arribada a Bèlgica. El partit, que està sotmès a un cordó sanitari a Bèlgica des dels anys 80 i va haver de refundar-se el 2004 després d'una condemna per racisme, va defensar una moció parlamentària favorable al reconeixement de Catalunya com a estat. A més, la formació va emetre notes públiques de suport a Puigdemont, per exemple, quan va ser detingut a Sardenya.

En definitiva, Puigdemont recela ara de qualsevol contacte amb allò que considera extrema dreta malgrat haver mantingut contactes amb formacions assimilables al llarg dels seus anys en territori belga, i haver rebut suports que han suscitat polèmica per la mateixa raó.