Junts es disfressa de Duran i Lleida

Aquest divendres, Junts per Catalunya ha celebrat una roda de premsa de precampanya titulada “Catalunya s'ha de fer respectar”. Carles Puigdemont, Míriam Nogueras i Jordi Turull han aparegut per tornar a mostrar-nos una nova dosi de victimisme, amb amenaces a Pedro Sánchez, atacs a Salvador Illa i enviant alguns dards enverinats al seu rival processista, ERC.

Realment, ha semblat més un míting per a unes eleccions generals que no pas un acte de precampanya per a uns comicis catalans. I és que Junts s'ha disfressat de Duran i Lleida. De fet, el lema “Catalunya necessita fer-se respectar” és directament un calc del “Respectaran Catalunya” que ja va utilitzar el dirigent de CiU a les eleccions al Congrés del 2008.

Aleshores, Duran i Lleida ja feia crides a fer-se respectar a Madrid. Ho feia, és clar, en plena campanya per a unes generals. I no per a unes eleccions al Parlament, com és el cas. És més, a l'acte d'avui, cap dels tres dirigents de Junts ha esmentat com pensa gestionar Catalunya si aconsegueixen formar Govern.

Nogueras, Turull i Puigdemont han tret l'artilleria habitual del victimisme processista. “Espoli fiscal”, els retards del Rodalies i, és clar, la “repressió”, “l'exili”, el “lawfare” i el “155”, que no falti de res. Evidentment, tampoc han faltat els atacs a “l'Estat espanyol”, al “govern espanyol sigui del color que sigui” ni a Madrid, al qual Nogueras ha definit com a “forat negre”.

Carles Puigdemont fins i tot ha amenaçat Pedro Sánchez assegurant que tombaran els propers pressupostos si no es reverteixen els “dèficits i incompliments” del Govern. I també ha exigit a l'executiu del PSOE i Sumar el traspàs d'aeroports, ports i vies del tren.

Tot, com dèiem, com si fossin unes eleccions generals. Han parlat de “plantar cara a Madrid”, han apel·lat al que han aconseguit els seus set diputats al Congrés en aquests darrers mesos, però absolutament res respecte a què farien a Catalunya en cas d'aconseguir la presidència de la Generalitat.

L'altra cara de l'acte de Junts

Una altra de les conclusions clares que li queden a un després de veure l'acte sencer és que Carles Puigdemont i el seu partit busquen la confrontació amb Salvador Illa. En els 26 minuts que han durat el total de les compareixences, s'ha anomenat fins a 15 vegades el candidat del PSC, que han titllat de “governador civil” o “l'encarregat del PSOE a Catalunya”.

Molt diferent ha estat el tracte a ERC. Per exemple, no han anomenat ni una sola vegada Pere Aragonès ni ERC. Això sí, s'hi han referit amb eufemismes com “alguns que han anat de la mà del PSOE els últims quatre anys”, “alguns que han anat a Madrid a votar a favor de tot i a canvi de res” o “altres als que els mou el triomf d'un bloc ideològic a l'estat per sobre dels interessos dels catalans”.

Tot i això, el moment més delirant de l'acte s'ha produït just a l'inici, en les primeres paraules que ha pronunciat Míriam Nogueras. “Aquestes són segurament les eleccions més importants dels darrers anys”, ha dit. Com si en els darrers anys no ens haguessin donat la tabarra amb “plebiscits” o això de “el vot de la teva vida”.