Puigdemont es disfressa de messies per anunciar que es presentarà a les eleccions
El líder de Junts serà candidat als comicis catalans del 12 de maig. Així ho ha anunciat en un discurs en què ha llançat amenaces i ha venut fum a parts iguals
Si alguna cosa ha aconseguit el 'procés' és que Carles Puigdemont es cregui que està per sobre del bé i el mal. L'expresident de la Generalitat ha anunciat la seva candidatura a les eleccions del 12 de maig en un acte celebrat a Elna (França).
Amb música èpica, tietes indepes que l'aclamaven i el suport de companys de partit com Xavier Trias, Laura Borràs, Toni Comín o Jordi Turull, Carles Puigdemont ha encès la màquina electoral per al 12 de maig.
Aquest dia se celebraran unes eleccions que ha definit de "gran transcendència", com si el processisme no portés gairebé una dècada amb el mateix discurs. Encara recordem tots allò de "el vot de la teva vida" o els constants "plebiscits" que ens han venut en les darreres cites electorals.
Com dèiem, Puigdemont es creu que està per sobre del bé i del mal. Només li ha faltat autoproclamar-se el messies de l'independentisme. L'expresident ja fa temps que explota la disfressa d'home d'estat (català) i aquesta ocasió no n'ha estat una excepció.
Tot i això, està en campanya. Per tant, no han faltat els retrets a ERC. I la resta de discurs s'ha basat en l'A, B, C del processisme que encarna com Puigdemont ningú: promeses, amenaces i victimisme.
El líder de Junts ha dit que es presenta "per culminar el procés d'independència". En aquest sentit, ha exigit un referèndum d'autodeterminació i ha assegurat que "si la negociació s'allarga", no renunciarà a la independència. Dit d'una altra manera, en gran part ha lligat el seu projecte a Pedro Sánchez, obrint la porta a rebentar-ho tot si es trenca la relació amb el president del Gobierno en un futur.
També ha volgut deixar clar que tornarà per a una hipotètica investidura si té els suports necessaris (independentment del que decideixin els jutges). És a dir, que no és clar que torni si Illa guanya les eleccions i aconsegueix una majoria suficient per governar. En resum, ho fia tot a aconseguir uns grans resultats, cosa que no està gens clara segons les enquestes.
Tampoc no ha faltat el victimisme típic del processisme. Que si la repressió, que si l'”exili”, els “cops de porra”, el clàssic “Madrid ens roba” i, evidentment, el “dèficit fiscal”.
El que sí que és clar és que Puigdemont no es presentarà a les eleccions europees. L'aposta forta de Junts és intentar donar un cop de puny sobre la taula a les catalanes i ho ha fet traient tota l'artilleria, és a dir, Puigdemont. La sensació és que els juntaires han fet un "all in" per als comicis del 12 de maig i qui millor per encapçalar aquesta aposta que el líder suprem, gurú i messies del processisme.
Més notícies: