El PSOE 'del poble' contra el PP del carrer

“No perdeu el temps buscant dissidents, desertors o traïdors, cap ja és representatiu d'aquest PSOE. I saben per què? Perquè aquest PSOE ja es va blindar fa anys contra qualsevol ingerència externa en la presa de decisions. Aquest PSOE ja no és dels seus dirigents, ni passats ni presents, sinó dels seus militants, i per tant del poble”.

Aquests trenta segons d'Óscar Puente al debat d'investidura de Feijóo passaran ja a la història del Partit Socialista. Amb això es confirma la fundació d'un nou partit. Un PSOE controlat fèrriament pel “sanchisme” on les veus crítiques són silenciades i apartades.

Ara, el PSOE del poble s'atrinxera en la fràgil aritmètica parlamentària per mantenir el poder davant d'una dreta crescuda al parlament i al carrer. Mentrestant, el PP d'Alberto Núnez Feijóo es prepara per plantar cara al desafiament Sánchez-Puigdemont. Ho farà assumint el paper d'oposició mentre agita els carrers.

Guanyador moral

Com es podia esperar, Alberto Núñez Feijóo va perdre la primera votació de la seva investidura. Divendres se celebrarà la segona, encara que tret de sorpresa d'última hora el més probable és que la torni a perdre. Però el que havia de ser un mal de queixal ha acabat sent la reivindicació de Feijóo com a líder indiscutible del bloc contra el sanchisme.

El PP va celebrar ahir amb eufòria el desenvolupament del debat d'investidura. Feijóo va presentar per primera vegada les credencials de candidat a la presidència, amb un discurs a l'alçada d'un home d'Estat. Va aconseguir fins i tot invisibilitzar Sánchez, que va delegar la seva rèplica en Óscar Puente i va seguir la sessió amb un somriure nerviós.

Contra tot pronòstic, Feijóo va aconseguir prendre la iniciativa de la dreta a Vox i retratar el PSOE amb un projecte de consens. Ara només li queda esperar que les negociacions PSOE-Junts naufraguin. Si finalment hi ha govern socialista, plantarà cara amb una oposició responsable i amb el ressò de les mobilitzacions populars.

L'escenari ha canviat

Després del 23-J Feijóo semblava condemnat a desaparèixer, fagocitat pel seu propi fracàs i per les tendències radicals a Vox i dins del mateix PP. A Ferraz, en canvi, somreien. Havien aconseguit salvar un match ball decisiu i l'eufòria els va cegar fins al punt d'ignorar les dificultats de la negociació amb Junts.

L'escenari ha canviat. Feijóo s'ha crescut en el debat d'investidura, i ja no és el ninot que anava fent cops de volant mentre esperava que Ayuso prengués el seu relleu. En canvi, a Pedro Sánchez se li ennueguen les negociacions amb Junts mentre va quedant cada cop més arraconat.

Al PSOE creien que podrien portar les negociacions amb Junts sense creuar línies vermelles i vendre-ho després als espanyols com un èxit. Però la manifestació del 24 de setembre passat va canviar la perspectiva de les coses. Queda clar que l'amnistia genera un ampli rebuig a la societat espanyola, i això preocupa els socialistes.

Feijóo es veu president

El PP, fins ara urgit per la necessitat de tocar poder, ara es relaxa i contempla la guerra amb el sanchisme com una carrera de fons. Assumeixen que Feijóo no serà president a curt termini. Però saben que un govern del PSOE subjectat per Junts no durarà gaire o, en tot cas, erosionarà irreversiblement Sánchez.

Per tant, només cal esperar que la legislatura descarrili o que arribi el moment del PP d'aquí a quatre anys. Però si alguna cosa ha quedat clara a Gènova és que Feijóo ha de ser el candidat a la presidència en les properes eleccions. Això, i que Pedro Sánchez només està allargant l'agonia de veure's arrossegat per les contradiccions pròpies.

El proper camp de batalla serà el debat d'investidura de Pedro Sánchez, si aconsegueix atraure el suport de Junts. El president en funcions ja no es podrà amagar darrera d'Óscar Puente i s'haurà de batre cos a cos amb Feijóo. Aquest debat marcarà definitivament el curs polític dels propers anys.