El PSOE intenta enredar un altre cop el processisme en el seu moment més crític

El PSOE viu un moment de màxima tensió amb els seus socis processistes. Amb un Gobierno desgastat, una legislatura fràgil i el debat territorial reobert, els socialistes intenten un cop més recompondre els ponts amb el processisme. María Jesús Montero accelera la negociació amb ERC per pactar un nou model de finançament que permeti al Govern del PSC aprovar els pressupostos i, alhora, mantingui dempeus l'aliança amb el processisme.

Mentrestant, Carles Puigdemont activa el seu propi rellotge polític des de Waterloo. Junts celebra avui una reunió clau a Perpinyà per decidir si trenca amb Pedro Sánchez o torna a deixar l'envit en suspens. La conjunció d'ambdós moviments defineix el moment més crític de tota la legislatura: el PSOE intenta evitar que el processisme, encara que exhaurit, se li torni en contra.

Montero força el calendari: Hisenda vol tancar el model abans del CPFF

La ministra d'Hisenda pressiona ERC per tancar un acord “històric” sobre el nou sistema de finançament autonòmic. L'objectiu és arribar al Consell de Política Fiscal i Financera previst per a principis de novembre amb un text pràcticament tancat.

En teoria, el nou model inclouria entre 4.000 i 5.000 milions d'euros anuals addicionals per a Catalunya, tot i que la xifra definitiva es manté en secret. El PSOE confia que aquest gest sigui suficient per atraure els republicans i desbloquejar els pressupostos catalans.

Montero afronta a més el seu propi compte enrere. Vol deixar tancat el model abans d'abandonar el Ministeri, previst per a la primavera de 2026, quan s'activi la campanya andalusa. Però ERC no se'n dona per satisfeta. Oriol Junqueras adverteix que, si Hisenda presenta el model sense un acord previ, “naixerà mort”. El seu missatge a Montero va ser clar: no hi haurà pressupostos sense pacte real.

Puigdemont, entre el farol i la ruptura

En paral·lel, Carles Puigdemont torna a situar-se al centre del tauler. Junts ha convocat una reunió decisiva a Perpinyà per valorar l'“Acord de Brussel·les”, aquell pacte que el 2023 va permetre la investidura de Pedro Sánchez. La direcció del partit sotmetrà la decisió a una consulta telemàtica entre la militància, que votarà si manté o retira el suport al Govern central.

Puigdemont torna a assajar la seva estratègia del desgast: mantenir la tensió, endarrerir els terminis i fer que el PSOE temi una ruptura que potser no arriba mai. Però el joc té límits. L'expresident sap que una retirada de suport faria caure Sánchez i forçaria eleccions generals, mentre que recular un altre cop reforçaria la seva imatge de líder erràtic.

La llei d'amnistia, encara sense aplicar-se plenament, i els incompliments en matèria lingüística i migratòria són els seus principals arguments per justificar la desconfiança. Tanmateix, la seva posició és cada cop més feble. L'amnistia s'ha convertit en un tràmit judicial lent i el seu retorn a Catalunya continua bloquejat.

ERC i Junts, l'espill d'un mateix esgotament

La situació de Junts i ERC il·lustra el final del cicle polític processista. El que va ser una ofensiva sobiranista s'ha transformat en un exercici de resistència. ERC confia en un model de finançament que no arriba, i Junts, en una amnistia que no es compleix. Tots dos depenen del PSOE per sobreviure políticament.

El processisme, que fa una dècada pretenia trencar amb l'Estat, és avui el seu soci més previsible. Ni l'amnistia ha retornat l'èpica, ni el finançament singular ha generat il·lusió. En el seu lloc, queda un pacte de conveniència que manté càrrecs i discursos, però ja no mobilitza ningú.

En aquest context, el PSOE es mou amb habilitat. Sap que l'independentisme ja no amenaça la seva estabilitat, però tampoc pot permetre's la seva ruptura. Per això multiplica els gestos, les promeses i els terminis, confiant a mantenir ERC i Junts dins del ramat polític.

Però res dura eternament

Ara bé, encara que el processisme mai s'ha caracteritzat per la intel·ligència estratègica, ERC i Junts saben que la seva situació és molt complexa. En el cas de Junts, directament desesperada amb la pressió que fa Aliança Catalana. Per la seva banda, ERC està estancada en un tripartit del qual depèn per no enfrontar-se a unes eleccions anticipades.

Així que, si la legislatura cau a Madrid, serà per desesperació del processisme, i en particular de Junts. Perquè molt malament han d'estar les enquestes internes a les municipals catalanes perquè Puigdemont associï la seva imatge amb PP i Vox. Sigui com sigui, una cosa com Frankenstein neix amb data de caducitat.