Pedro Sánchez frega el desastre a les enquestes

Les darreres eleccions van marcar els 120 diputats com la línia de resistència del PSOE. Escó amunt o avall, els socialistes van assenyalar aquest nombre com a clau per mantenir vives les esperances de frenar la dreta i l'extrema dreta. Les primeres enquestes després de la revelació de l'informe de la UCO sobre Santos Cerdán ofereixen un panorama incert i desolador per a Pedro Sánchez.

Els socialistes no només no aconsegueixen mantenir-se a la frontera dels 120, sinó que podrien caure fins i tot per sota dels cent. El pitjor resultat del PSOE en unes generals va ser el 2016, quan Pedro Sánchez va obtenir 5,4 milions de vots i 85 diputats.

Una enquesta de NC Report per a La Razón situa el PSOE amb 105/107 escons. Un resultat semblant als 108/110 que els donava aquest cap de setmana el sondeig de Target Point per a El Debate. L'estimació més catastròfica l'oferia l'enquesta d'Electomanía, que aquest diumenge preveia 98 escons per als socialistes.

Els nefastos pronòstics per al PSOE, sumats a la debacle dels seus socis, especialment Sumar, deixen l'esquerra per terra. Ens trobaríem davant dels pitjors resultats de la història per a l'esquerra i els nacionalistes. Les estimacions mostren un clar canvi de cicle polític.

L'enfonsament de l'esquerra contrasta amb la pujada del PP i Vox. Els de Feijóo es mouen entre els 150 i els 160 escons, mentre que els d'Abascal estarien en disposició de trencar la barrera dels 50. Aquests resultats desaconsellen a Pedro Sánchez convocar eleccions, i li refermen en la seva estratègia de resistir fins al 2027.

Fi de cicle per al PSOE

Qui més s'hi va acostar va ser José Luis Rodríguez Zapatero, que el 2004 va obtenir 164 diputats, i el 2008 en va aconseguir 169. Allò va precedir el cicle negatiu que va portar Alfredo Pérez Rubalcaba als pitjors resultats de la història del PSOE, amb 110 escons. Pedro Sánchez va aconseguir empitjorar-ho, amb els 91 escons assolits el 2015.

Cal dir que les eleccions del 2015 van ser les primeres condicionades per la ruptura del bipartidisme, amb l'aparició de partits com Podemos i Ciudadanos. A les del 2016, la pujada de Pablo Iglesias va deixar els socialistes amb un històric resultat de 85 diputats.

El mateix Pedro Sánchez va iniciar aleshores una remuntada que el va portar fins als 123 de l'abril del 2019. Un resultat que Sánchez va aconseguir conservar a les pròximes eleccions, amb 120 al novembre del 2019 i 121 al 2023. La caiguda per sota dels 100, com mostren els sondejos, indica clarament un fi de cicle del sanchisme.

D'eleccions, ni parlar-ne

Sánchez va plantejar després de la crisi de Santos Cerdán la possibilitat d'avançar les eleccions. D'una banda hi havia el precedent del 2023, quan va avançar les generals després de la debacle de les autonòmiques i municipals, i li va sortir bé. D'altra banda hi ha la pressió dels barons, que li demanen un avançament electoral per evitar que les generals coincideixin amb les autonòmiques i municipals el 2027.

Però els darrers dies ha canviat d'opinió i ha deixat clar al seu entorn que d'eleccions ni parlar-ne. Malgrat la seva complicada posició, el líder del PSOE sap que els crítics no tenen prou força per rebel·lar-se. Però sobretot, les enquestes que estan arribant a Ferraz desaconsellen anar a les urnes ara mateix.

Sánchez sap que unes eleccions en aquesta situació conduirien el PSOE al desastre i l'obligarien a dimitir com a secretari general. Aquesta crisi no va de la continuïtat o no del Gobierno, sinó de la lluita interna al PSOE. I ara mateix al cap de Sánchez només hi ha resistir