El PSOE admet el seu error amb Carles Puigdemont

Després de les eleccions del 23-J, la consigna de Pedro Sánchez va ser clara: amarrar la Moncloa com fos. Dos mesos abans el PSOE havia perdut gairebé tot el poder territorial, i el resultat inesperat de les generals obligava a retenir el govern. Només això explica la tenacitat en les dures negociacions amb el partit de Carles Puigdemont.

Però alguna cosa va canviar dijous passat, quan el líder de Junts va donar ordres de parar màquines i va deixar la investidura al llimb. Pesos pesants del PSOE, fins ara callats, van aixecar la veu contra l'enèsima bravata de Puigdemont. Per primera vegada apareixen els dubtes a la direcció socialista sobre la viabilitat d'una legislatura en mans dels independentistes.

No es tracta només de la volatilitat de Puigdemont, sinó de l'eterna baralla entre Junts i ERC. Els socialistes se senten enmig de la guerra entre republicans i postconvergents i reconeixen un important desgast en els darrers dies. I el pitjor de tot és la sensació que això no ha fet res més que començar.

El PSOE, trinxera d'ERC i Junts

Junts va al·legar un desacord en la lletra petita de l'amnistia per justificar el desaire de dijous passat. Però a Ferraz sospiten que Puigdemont va tenir un atac de banyes pel triomfal anunci del pacte amb Esquerra. A l'equip de Sánchez reconeixen un error de càlcul a la fase final de les negociacions, però van més enllà.

Per primera vegada apareixen els dubtes sobre la viabilitat d'una legislatura en mans de dos partits, ERC i Junts, l'únic interès dels quals és la pugna pel poder a Catalunya. Al PSOE són conscients que Junqueras i Puigdemont estan portant les negociacions amb la mirada posada el 2025. És la data en què els dos partits mesuraran les seves forces a les eleccions autonòmiques catalanes.

Això afegeix un element d'inestabilitat important en la legislatura que pretén arrencar el PSOE. A Ferraz segueixen confiant en la imminència de l'acord, però ja no n'hi ha prou només amb això. El gran dubte que sorgeix ara és si es pot garantir el compliment íntegre de la legislatura amb un govern atrapat a la trinxera independentista.

Fugida cap endavant

Al PSOE veuen força elements que compliquen l'estabilitat del proper govern de coalició. La primera variable és l'ego de Carles Puigdemont i la lluita permanent amb Junqueras per capitalitzar la reactivació del Procés.

La segona variable és la lluita interna a ERC, amb la bicefàlia entre Oriol Junqueras i Pere Aragonès. De fet, la veritable baralla ja no és entre Puigdemont i Junqueras, sinó entre Puigdemont i Aragonès.

Un altre element d'inestabilitat és la pressió que l'independentisme radical, a través de les entitats, exerceix sobre Carles Puigdemont. Hi ha una mica més, i és l'encaix jurídic de les insaciables exigències de Junts. Tot això està generant dubtes sobre un PSOE, al qual no obstant tampoc li val la repetició electoral.

Les darreres enquestes mostren un creixement del PP, un estancament de PSOE i Vox, i una caiguda de Sumar. Això acostaria a la dreta a la majoria absoluta, i és la raó per la qual a Ferraz no volen ni sentir a parlar de nous comicis. L'única opció viable per a Pedro Sánchez ara és una fugida cap endavant.