Un professor d'ESO a Catalunya assegura que «bona part» dels seus alumnes no sap llegir un text i entendre'l

Els professors han sortit massivament al carrer aquest dimecres, en la vaga educativa més gran dels últims anys a Catalunya. Demanen millores educatives, però també menys burocràcia i més recursos per elevar la qualitat de l’ensenyament i revertir el fracàs escolar. Al darrere del malestar dels docents hi ha efectivament el problema enquistat del fracàs escolar, que a Catalunya arriba a nivells molt preocupants.

Un professor d’un institut de Salt (Girona) ha afirmat a RAC1 que “bona part” de la seva classe de 1r d’ESO “no sap llegir un text de més de dos paràgrafs i entendre’l correctament”. Una revelació que ha provocat estupefacció i multitud de comentaris a les xarxes socials. Sobretot perquè aquest professor treballa en un institut d’alta complexitat on la majoria d’alumnes són immigrants o fills d’immigrants.

Aquest professor assegura que hi ha “dificultats d’idiomes, de coneixement del sistema i diferències culturals”, a més de “dos o tres desnonaments cada any”. Critica que s’hagi fomentat un sistema educatiu basat en la inclusió sense el personal i els recursos adequats. El resultat és que “tenim bona part de l’alumnat que surt de primària sense assolir el nivell”.

Les polítiques que han enfonsat l’educació a Catalunya

El fracàs escolar a Catalunya és causat per una barreja de factors, i aquest testimoni n’és una bona mostra. D’una banda, un model immigracionista descontrolat que ha omplert les aules d’alumnes de diversos orígens, molts dels quals no saben ni la llengua. Salt n’és el millor exemple, la ciutat fetitxe de l’esquerra radical amb un 38% d’estrangers de 77 nacionalitats diferents.

Si al repte demogràfic hi sumem el dèficit de recursos heretat de les retallades d’Artur Mas, i un model bonista fomentat pel lobby educatiu, en surt com a resultat el fracàs escolar. Fundacions com Rosa Sensat o Bofill han fomentat un model basat en la inclusió i la destrucció de l’autoritat a les aules. Les seves metodologies innovadores, a més de ser qüestionables des d’un punt de vista tècnic, no han anat acompanyades dels recursos ni del personal necessari per aplicar-les.

La notícia de RAC1 ha provocat molts comentaris, que assenyalen que estem creant a Catalunya “una generació de vidre, ignorant i inútil”. Comentaris que demanen no només més recursos sinó també recuperar l’autoritat dels docents i la cultura de l’esforç. Comentaris que posen en dubte l’eficàcia d’un sistema basat en projectes i sensacions, en consonància amb el bonisme imperant a Catalunya.