El processisme sospira pel caos desfermat a La Vuelta a Madrid

L'última etapa de la Vuelta a Espanya a Madrid havia de ser la gran festa del ciclisme, però es va convertir en un camp de batalla. Una multitudinària protesta propalestina va envair el recorregut, va tombar les tanques i va obligar a suspendre la cursa a 56 quilòmetres del final. Els ciclistes van ser evacuats als cotxes dels seus equips i la competició va concloure enmig d'aldarulls, amb 22 policies ferits i dos detinguts. La capital va viure escenes de caos tot i un desplegament de més de 2.000 agents, el més gran des de la cimera de l'OTAN.

Les imatges del pilot desviat a San Sebastián de los Reyes i dels enfrontaments a Cibeles, Atocha o Gran Via van fer la volta al món. La cursa es va desmuntar a correcuita: ni podi, ni cerimònia final, ni premiats. La mobilització política va sepultar l'esdeveniment esportiu.

L'alcalde José Luis Martínez-Almeida va responsabilitzar el Gobierno de Pedro Sánchez. Per la seva banda, dirigents com Ione Belarra o Irene Montero van celebrar la interrupció com una “victòria de la mobilització social” davant la guerra a Gaza. Com era d'esperar, des de Catalunya també hi ha hagut reaccions.

Reaccions en clau independentista

La suspensió de la Vuelta va ser immediatament instrumentalitzada pel processisme. Referents d'ERC i la CUP van sortir a les xarxes per aplaudir la protesta i, sobretot, per reivindicar-la com a model a imitar a Catalunya. Joan Puig (ERC) deia que el que va passar a Madrid demostrava “la força de la gent organitzada” i advertia que “la repressió no pot frenar una bona mobilització”.

Xavier Martínez-Gil, dels sectors unilateralistes d'ERC, va ser encara més explícit: “El que no hem aconseguit els independentistes ho fan els espanyols propalestins. Ja sabeu el que toca l'any que ve”. Des de la CUP, la diputada Laure Vega va proclamar que “tota gran victòria comença amb un gest” i que “la Vuelta l'ha guanyada Palestina”.

Altres usuaris afins a l'independentisme es van sumar a aquest corrent, lamentant que una protesta d'aquest calibre no es repeteixi a Catalunya contra Espanya. “Si els independentistes talléssim així la Vuelta perquè Catalunya no és Espanya, ens afusellen a tots”, es podia llegir a X. Per al processisme, el caos a Madrid es converteix en un sospir de desig: que un esclat similar torni a escalfar el carrer català.