El processisme perd una altra batalla judicial

El CNI no va espiar l'expresident català Quim Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa. Així ho ha conclòs la Secció Segona de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem. L'òrgan tomba així el recurs dels dirigents processistes, basant-se en les “dades objectives” aportades per l'Audiència Nacional.

L'alt tribunal ha rebutjat el recurs de cassació presentat per Torra i Costa per l'espionatge de Pegasus. Els líders processistes van al·legar una vulneració dels seus drets fonamentals per la presumpta "intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i emmagatzematge d'informació" per part del Govern espanyol i de l'Administració General de l'Estat.

La decisió del tribunal suposa un nou revés per al processisme, que està vivint un estiu complicat en l'àmbit judicial. La justícia europea ja va clavar un cop dur el passat mes de juliol al retirar la immunitat parlamentària a Carles Puigdemont i Toni Comín. Ara treuen la raó als líders processistes en una de les seves principals demandes.

No hi va haver espionatge, segons els magistrats

El Cas Pegasus, basat en un presumpte espionatge als telèfons mòbils de líders independentistes, ha alimentat el relat processista contra les clavegueres de l'Estat els últims mesos. Ara la justícia desmunta els arguments d'aquesta teoria conspirativa.

El Tribunal Suprem ha donat la raó a l'Audiència Nacional en rebutjar el recurs dels líders catalans. L'Audiència Nacional va constatar que ni el Ministeri de Defensa ni el CNI van espiar a Torra i Costa. L'expresident i l'exvicepresident del Parlament van elevar la demanda a l'alt tribunal.

El Suprem avala la decisió de l'Audiència Nacional perquè considera que el rebuig del recurs “no va ser arbitrari”. Els magistrats entenen que la decisió va ser sustentada en “dades objectives, no simples indicis”. Per tant, l'alt tribunal no veu una vulneració dels drets fonamentals, tal com van denunciar Torra i Costa.

Torra i Costa responen

Josep Costa s'ha afanyat a criticar la decisió judicial, afirmant que “el Suprem té facultats paranormals”. A les seves xarxes socials, el jurista català ha posat en qüestió el rebuig del recurs “sense haver admès a tràmit la nostra demanda ni haver investigat res”.

“Pensava que aniria més ràpid a desestimar un recurs que és preferent i sumari, però ni això”, afirma. També deixa clar que el seu objectiu inicial sempre va ser arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans. De moment, ja ha anunciat que presentaran un nou recurs davant del Tribunal Constitucional.

Finalment, recorda que el Cas Pegasus “afecta més de 60 persones, inclosos 4 presidents de la Generalitat”. I assenyala directament "el Govern megaprogre-plurinacional de l'estafador Pedro Sánchez". De fet, adverteix que això pot costar la investidura al PSOE.

Quim Torra i Josep Costa van denunciar haver estat víctimes d'espionatge polític per part del Govern espanyol. Tot i això, han acudit a la via administrativa i no a la via penal, en ser "incapaços d'identificar els responsables". També demanaven l'empara de la justícia per les dades obtingudes “ja fos de manera legal o il·legal”.

Garanties processals

La justícia estableix que els seus arguments es basen en referències “genèriques, sense concreció ni identificació d'altres supòsits”. També constata que el recurs està “orfe de tota prova, fins i tot indiciària”. Finalment, els magistrats deixen clar que Torra i Costa han tingut totes les garanties judicials segons el Conveni Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Suprem recorda que "han tingut la possibilitat d´impugnar una activitat administrativa que consideraven una ingerència en els seus drets". Per això “han utilitzat tots els mecanismes que el dret processal espanyol els facilita”. Tot i això, aclareixen que “aquest tribunal no té competències per realitzar una investigació de calat per determinar qui han estat els autors” del suposat espionatge.