El processisme declara la guerra a Suècia

Suècia ha frenat l'eufòria entre l'independentisme per l'oficialitat del català a la Unió Europea. El govern suec ha mostrat “reticències” i ha deixat entreveure que votaria en contra de la mesura. Això complica el camí del català a les institucions europees, ja que ha de ser aprovat per unanimitat.

Altres estats ja havien mostrat els seus dubtes, però Suècia és el primer país que ho fa de forma tan contundent. "Creiem que les conseqüències legals i financeres han de ser investigades de manera més minuciosa", ha dit el govern suec. I ha recordat que “hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials a la UE”.

El posicionament de Suècia ha desencadenat una allau de reaccions entre l'independentisme. Hi ha qui directament crida a declarar la guerra al país nòrdic. Tot i que també hi ha independentistes que obren els ulls davant de l'interès real de la UE pel conflicte català.

Guerra a Suècia

Josep Lluís Carod-Rovira, exvicepresident de la Generalitat, troba “curiós que Suècia tingui dubtes sobre l'ús oficial” del català a la UE. El motiu, que el suec és “una llengua parlada només a dos estats europeus i amb menys usuaris que el català, parlat a quatre estats d'Europa”.

A la xarxa social X es pot llegir el missatge següent: “Que Suècia, que és un país amb menys habitants que Catalunya, veti poder parlar català al parlament europeu, quan el català té més parlants que el seu puto suec, és tan fort que és per declarar-los la Tercera Guerra Mundial. Sense miraments”.

Altres assenyalen que el que és rellevant no és si una llengua té més o menys parlants, sinó tenir un Estat propi. Per això, diuen, cal bloquejar les institucions, forçar unes noves eleccions i avançar cap a la independència. Tot i que també hi ha lectures més realistes.

'Europa ens mira?

Els líders independentistes van vendre el suport internacional com una de les principals cartes per a la ruptura amb Espanya. Amb el pas dels anys, però, s'ha demostrat que l'interès d'Europa pel conflicte català és més aviat escàs. El rebuig de Suècia ho ha tornat a demostrar, i hi ha independentistes que també ho veuen.

“Europa ens mira, Josep Lluís, Europa ens mira”, li diuen a Carod-Rovira als comentaris al seu missatge. “No us adoneu que fora d'aquí ni Catalunya ni el català importen gaire”, pregunta un. “I després volem el reconeixement internacional abans que res”, diu un altre, “obrim els ulls”.