El processisme decideix viure de records i aparcar el futur

No sé si els passa a vostès, però cada vegada més un estira records amb els seus amics ara que se'n surt menys i ja no quedem cada cap de setmana. Serà l'edat i la constatació que, en alguns àmbits, els temps passats van ser millors. Això mateix li passa als partits processistes, que miren amb malenconia el que va passar entre el 2014 i el 2017.

Aquest dimecres, 27 de novembre, Sant Feliu de Guíxols va acollir un acte amb Artur Mas, David Fernández i Came Forcadell com a protagonistes. La idea era presentar la segona Conferència Nacional per a l'Estat propi. Ho organitzava Guíxol Decideix, vinculada a l'ANC, i amb la intenció de recuperar aquesta unitat d'acció independentista que realment mai no va ser tal i que només va coincidir per interessos electoralistes. Això mateix va passar el 2014, quan els tres convidats eren protagonistes del Procés i d'una consulta, la del 9N, de la qual la CUP i CiU es van apoderar i ERC es va posar de perfil.

La xerrada entre qui va ser President, l'anterior diputat de la CUP i la presidenta de l'ANC llavors tenia l'objectiu de mirar el futur, però no va ser així. Durant gairebé les dues hores que va durar l'acte, la majoria de discursos es van basar en el que va passar des del 2012 i, especialment, el 9 de novembre del 2014.

"Hem de construir comarca a comarca, barri a barri, projectes que ens defineixin com a país", deia David Fernández. "El milió de vots independentistes no se n'ha anat. El que hem de fer és recuperar-ho", afirmava Carme Forcadell. "Aquesta vegada tenim els mapes i la cartografia. No podem dir que entrem en un terreny desconegut", va afegir Artur Mas.

Poques receptes per al futur més enllà de proclames a la unitat ia “l'esperit del 9 de novembre”. Un acte -que poden recuperar en vídeo complet, per cert- que va servir per demostrar la bona relació de David Fernández amb Artur Mas i comprovar que l'ANC segueix tenint Oriol Junqueras i ERC com a enemic número u.

L'acte, exemple de l'actual problema del processisme

La trobada entre Mas, Fernándenz i Forcadell és una més de les que es van organitzant per pobles de Catalunya. Els encara membres de l'ANC, gent gran sobretot, és qui continua reivindicant mentre la flama es va apagant a poc a poc. I això de dimecres a Sant Feliu de Guíxols reflecteix els problemes actuals del processisme: no hi ha full de ruta clar i es viu d'un passat que alguns recorden amb nostàlgia, però que no va servir de res.

La CUP, Junts i ERC van capitalitzar una il·lusió de part de la ciutadania per mantenir la seva posició privilegiada. Ara, sis anys després de l'u d'octubre, els actes per parlar de futur acaben centrant-se en abraçades icòniques, trucades rebudes des de Madrid i pactes secrets.

És ben cert que cap dels tres no té ara mateix responsabilitats polítiques. Alguns diran que és normal que recordin el passat, però no és anecdòtic, sinó un símptoma del que passa ara mateix al processisme català. Cap de les tres formacions no té un full de ruta clar: la CUP s'està refundant, Junts avui de la unilateralitat i ERC vol tornar al 2012.

Aneu al davant que l'independentisme és una opció legítima, més faltaria. El problema és que els actors polítics actuals, els partits processistes, s'han instal·lat en el passat, en el record d'una cosa que no va ser i que fins i tot el president Montilla afirma que no tornarà. Hi va haver un dia que els anticapitalistes i la burgesia catalana es van abraçar, només això.