Imatge d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont mirant cadascun cap a un costat
POLÍTICA

El processisme abandona (de moment) la independència

ERC i Junts canvien el 'ho tenim a tocar' per llançar-se al pragmatisme en plena crisi electoral

'Ho tenim a tocar' va ser una de les frases estrella del procés. Junts, ERC i la CUP asseguraven que això de la independència era bufar i fer ampolles i que Catalunya no trigaria a ser “un nou estat d'Europa”. Per convèncer la població van tenir l'ajuda inestimable de la premsa processista regada amb subvencions. "La independència ja és cosa d'hores, més que de setmanes", deia, per exemple, Vicent Partal de Vilaweb a l'octubre del 2017.

Set anys després, ni "ho tenim a tocar" ni "és cosa d'hores". Junts, ERC i companyia semblen anar assumint el fracàs. I el debat ja no és ni la independència ni tan sols el referèndum. El que hi ha avui dia sobre la taula és el model de finançament. Tant 'procés' per acabar als mateixos postulats que defensava Artur Mas fa més d'una dècada.

imatge del míting final a Barcelona d'Esquerra Republicana amb Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Laura Vilagrà i Ernest Maragall

Cada vegada és més clar que serà el model de finançament el que faci que Salvador Illa sigui o no el proper president de la Generalitat. És la principal exigència d'ERC per votar a favor de la investidura del líder del PSC. I Junts ha comprat el marc, amb la diferència que ells defensen aquesta postura com a contraprestació per aprovar els pressupostos generals de l'Estat i no pas per a la investidura. Però el marc és el mateix en els dos partits processistes, que cada cita electoral veuen com l'abstencionisme indepe va augmentant.

El procés ha mort i això ho tenen clar ells mateixos. No ha mort, és clar, el processisme. Al capdavall, Junts i ERC viuen de l'amenaça a un PSOE que necessita els seus vots tant al Congrés com al Parlament. I el mantra processista, per tant, segueix més viu que mai. Però ni independència, ni referèndum: del que es parla és del finançament.

És un triomf de Pedro Sánchez a curt termini. A mitjà i llarg termini ja veurem perquè haver impulsat l'amnistia i haver perdonat els líders processistes (tot i que encara no és clar que acabi sent així), els anima a seguir amb el seu relat reivindicatiu del “ho tornarem a fer”. Tot i això, en un moment en què la política s'ha convertit en una cosa que només mira a curt termini, Pedro Sánchez es permet tenir pa avui a base de concessions, perquè el que vingui després hagi de gestionar la gana.

➡️ Política

Més notícies: