La CUP, en hores baixes: i el futur no pinta millor

La CUP viu una de les pitjors etapes de la seva història. I no sembla que això hagi de millorar a curt termini. Després de perdre molta presència als ajuntaments a les últimes municipals i quedar-se sense representació al Congrés, la caiguda fins als 4 diputats al Parlament va culminar un any negre per als anticapitalistes.

La pèrdua de regidors i diputats ha tingut una greu afectació als seus comptes, ja que han deixat d'ingressar els diners corresponents a la representació política a les institucions. Ara, els mals resultats del 12-M passat han donat dos cops més a una CUP que, a més, es troba en ple procés de refundació interna.

Quedar-se amb 4 diputats al Parlament ha provocat que els anticapitalistes comptin amb menys diners a les seves arques. Però és que, a més, no arribar als 5 diputats els impedeix formar grup parlamentari propi. I això es tradueix en menys diners, però també en menys temps per poder intervenir a les sessions a la cambra catalana.

Tenir menys diners i menys temps d'intervenció no és l'únic problema per al partit liderat per Laia Estrada. El debat sobre la investidura també ha allunyat la CUP del focus polític. Els seus 4 vots són absolutament innecessaris per proclamar un nou president de la Generalitat, una realitat a la que els anticapitalistes s'havien acostumat els últims anys.

Als anys daurats del procés, la CUP va ser decisiva per “enviar a la paperera de la història” Artur Mas i investir Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. Ara, la seva irrellevància els condemna a ser convidats de pedra al debat polític que s'està tenint a Catalunya.

El camí cap a la irrellevància de la CUP no s'acaba aquí. I és que les previsions no són gens optimistes. Catalunya va iniciar el 12 de maig un viatge cap a la dreta i els debats que estan agafant força els allunya encara més del que pensa la majoria de la població catalana. Una població que cada cop veu més necessari parlar de qüestions com ara la seguretat, la immigració, la rebaixa d'impostos o el final de la cultura de la subvenció i del 'no a tot'. En definitiva, qüestions en què la CUP defensa justament el contrari que la majoria de l'arc parlamentari i gran part de Catalunya.

Amb la CUP irrellevant, la resta de formacions (exceptuant segurament ERC) ja no tenen la necessitat de comprar alguns dels seus relats, tal com va passar l'última dècada. Ni poden imposar la seva febre regulacionista, ni el bonisme respecte a la criminalitat, ni res per l'estil.

Però n'hi ha més. I és que la situació actual de Catalunya fa que ningú no pugui descartar una repetició electoral a l'octubre. Una repetició electoral que pot perjudicar encara més la CUP. Perquè el problema ja no és només que els anticapitalistes s'hagin allunyat dels seus potencials votants després de les seves derives en qüestions com l'agenda transactivista o l'aposta per mesures irreals com la Renda Bàsica Universal: el seu procés de refundació amb crítiques internes han anat en augment després les darreres patacades electorals.

En una situació semblant a la d'ERC, la CUP segueix debatent internament quin camí prendre en aquest procés de refundació anomenat 'Procés de Garbí', que tampoc sembla que hagi de ser la solució als seus mals. Però la política catalana no s'atura. I cap dels dos possibles futurs no són esperançadors per a ells.

Si Salvador Illa aconsegueix ser president, hauran d'afrontar una legislatura en què els seus vots seran irrellevants, tindran menys diners i menys temps d'intervenció i, per tant, menys presència als mitjans de l'establishment català que els han sobrerepresentat els darrers anys.

I a més, s'hauran d'acostumar a aquesta nova situació compartint grup mixt amb Aliança Catalana, quelcom que han intentat evitar però que finalment hauran d'assumir. Això significa, per exemple, haver de posar-se d'acord amb la Sílvia Orriols per pactar temps d'intervenció a les sessions. És a dir, per més que vulguin fer un cordó sanitari, no podran obviar la presència d'Aliança al Parlament.

Si, en el cas contrari, anem a repetició electoral, hauran d'afrontar l'amenaça de continuar caient electoralment amb l'afegit de no haver pogut renovar les seves cares visibles. Per tant, el present de la CUP és negre, però el futur no pinta gaire millor precisament.