Qui presidirà la Mesa del Parlament? Així estan les coses a 3 dies de la votació

Dilluns a partir de les 16.00 hores viurem la primera jornada clau de la nova legislatura a Catalunya. Els diputats al Parlament votaran la presidència de la Mesa i, per tant, es decidirà qui ocupa la segona màxima autoritat política catalana. A tres dies de la votació, tot segueix a l'aire i, segurament, fins dilluns no es coneixeran els acords entre els partits, que fa setmanes que negocien.

El president del Parlament és qui proposa quin candidat s'ha de sotmetre primer a la investidura. Per tant, el que passi dilluns marcarà els passos de les properes setmanes a la política catalana.

Junts vol que la Mesa tingui majoria processista perquè sigui Carles Puigdemont qui afronti primer aquesta investidura. I el PSC reclama que el lloc li correspon per ser la força més votada. Entre ells, una ERC que pot acabar decantant la balança i fins i tot quedar-se amb el càrrec com a contrapartida per donar els seus vots a un bàndol o a l'altre.

De moment, els aspirants que han sonat per ser president del Parlament són Ramon Espadaler (PSC), Joan Ignasi Elena (ERC) i l'actual presidenta, Anna Erra (Junts), segons va publicar ahir El País.

Per entendre què pot passar, cal tenir en compte un element clau: si finalment Carles Puigdemont i Lluís Puig podran votar telemàticament. A l'anterior legislatura, la Mesa ho va permetre, però dimecres passat el Constitucional va anul·lar aquesta mesura. Per tant, les majories poden variar en funció de si la Mesa d'Edat (formada per majoria processista) decideix seguir amb la desobediència i permetre els vots telemàtics o fa cas al tribunal. ERC ja ha dit que permetrà el seu vot i Junts, sent la part més afectada, en principi també ho farà.

Cal tenir en compte, també, que en cas d'empat, es quedaria amb la presidència del Parlament el candidat del partit que hagués obtingut més diputats el 12 de maig passat. Aquests són els possibles pactes que hi pot haver per presidir la Mesa del Parlament:

Què passa si cada partit vota el candidat?

En el cas que col·lapsin totes les negociacions i cada partit voti el seu propi candidat, serà el PSC qui presideixi la institució. Tot i que és un escenari improbable, seria el fidel reflex de la voluntat expressada pels els catalans a les urnes el 12 de maig. I els set llocs a la Mesa quedarien repartits de la següent manera: tres diputats socialistes (un d'ells presidiria la Mesa), dos de Junts, un d'ERC i un del PP.

Mesa 'tripartit progressista'

Igual que el que pugui passar amb la investidura, el 'tripartit progressista' és la majoria més sòlida que hi ha actualment al Parlament. Si el PSC, ERC i Comuns pacten la presidència de la Mesa sumarien 68 vots i no hi hauria alternativa possible. En aquest escenari, la cambra catalana seria presidida per un diputat del PSC o per un d'Esquerra (en el cas que fos una contrapartida a pagar per part dels socialistes als republicans).

L'anomenada 'Mesa antirepressiva'

El que el processisme anomena 'Mesa antirepressiva' és la formada per aquelles formacions partidàries de, per exemple, permetre les votacions telemàtiques dels fugats o poder debatre al Parlament qüestions que els tribunals hagin considerat il·legals. Seria un acord format per Junts, ERC, els Comuns i la CUP i, previsiblement, la presidència recauria en un representant d'Esquerra.

Amb aquest pacte, sumarien 65 vots i fins i tot es podrien permetre no comptar amb els vots telemàtics de Puigdemont i Puig. I és que el PSC, després de no convèncer ERC i els Comuns, amb prou feines tindria alternatives per superar-lo. Només podria amb un acord gairebé impossible amb el PP i Vox, sumant així 68 vots.

Tot i això, aquest possible pacte es pot donar per descartat per dos factors. Un, perquè el partit d'Ignacio Garriga no té previst arribar a acords amb la formació de Salvador Illa. I dos, perquè el PSC tampoc vol pactar-hi. De fet, difícilment Vox i Aliança Catalana entraran a les equacions de pactes per la Mesa pel cordó sanitari de la resta de formacions a aquests dos partits.

Mesa processista o pacte PSC + Comuns + PP

L'últim escenari és semblant al de la 'Mesa repressiva', però sense els Comuns a l'equació. Junts, ERC i la CUP sumarien 59 vots i seria Esquerra qui es quedarà amb la presidència del Parlament.

Davant d'aquest acord, el PSC es veuria obligat a pactar amb el PP i amb els Comuns per obtenir 63 vots i desbancar així l'entesa processista. En aquest pacte entre els partits d'Illa, Alejandro Fernández i Jéssica Albiach, seria un socialista qui presidís la Mesa. I, segurament, els Comuns obtindrien un lloc en aquest òrgan (tot i que no els 'tocaria' pels resultats del 12-M).

Tot i això, aquest escenari sí que pot variar lleugerament si finalment Puigdemont i Lluís Puig no poden votar telemàticament. Sense aquests dos diputats, el pacte processista sumaria 57 vots i el PSC només necessitaria pactar amb el PP per obtenir 57 vots. En haver-hi un empat, els socialistes es quedarien amb la presidència del Parlament.

Això sí, també és improbable aquest pacte només entre el PSC i el PP en cas que ERC, Junts i la CUP arribin a un acord. I és que, tan ajustades com es preveuen les votacions i que els seus sis diputats poden ser claus, difícilment els Comuns es quedaran a terra de ningú. Saben que els seus vots poden ser claus i no renunciaran a donar suport alguna de les opcions, ja que significaria també renunciar a possibles contrapartides com, per exemple, tenir un dels seus diputats a la Mesa.