El president del Parlament, Josep Rull, contra la pluralitat dels mitjans: 'fomenta la polarització'

El president Rull ha qüestionat públicament el paper de la pluralitat mediàtica en advertir que la fragmentació de l'ecosistema informatiu “fomenta la polarització”. En un discurs amb motiu del 25è aniversari del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Rull va vincular la multiplicitat de mitjans amb la desaparició “d'un espai públic comú on debatre”. Rull va assenyalar que l’actual model informatiu “ratifica les creences dels usuaris en lloc de fomentar el diàleg”.

Les declaracions del president del Parlament arriben en un moment en què el CAC reclama més competències per regular el contingut digital i lluitar contra les famoses fake news. Rull va qualificar l’organisme com una “estructura de país i amb mentalitat d’Estat”, i en va defensar el paper dins del “cor del Govern”. Segons el seu plantejament, l’atomització dels canals de comunicació ha erosionat el consens social i alimenta “missatges carregats d’ira”.

Un al·legat a favor del control institucional

En la seva intervenció, Rull va demanar “posar al dia el CAC” i dotar-lo de noves eines per adaptar-se a l’entorn digital. “No podem quedar encallats”, va advertir, insistint que el Parlament ha de tenir la “valentia” de reforçar el paper del regulador català davant l’expansió de continguts no supervisats.

El president del Parlament va definir el CAC com un instrument necessari per garantir una informació “plural i veraç”. Ara bé, el seu diagnòstic sobre la fragmentació mediàtica va derivar en un discurs que relativitza la diversitat de veus informatives. “El consum personalitzat, la multiplicitat de canals i els algoritmes han fet desaparèixer aquell espai comú on debatre”, va lamentar.

El CAC reclama més poder i competències

L’acte commemoratiu va servir també perquè el president del CAC, Xevi Xirgo, reclamés noves competències legals per combatre la desinformació. Va proposar ampliar l’àmbit de l’organisme fins a convertir-lo en un veritable Consell de la Comunicació de Catalunya, amb capacitat per intervenir en l’esfera digital i no només en l’audiovisual. “Hem de poder posar algunes portes al camp”, va afirmar, en una frase que reflecteix la voluntat de reforçar la regulació dels continguts a internet.

El poder polític perd esferes de control

Aquestes declaracions no van més enllà d’una dinàmica estructural del nostre present. Parlem que les autoritats centrals entorn dels mitjans de comunicació han mort. Això suposa un gran problema per a les forces polítiques internes a l’establishment. I és que, encara que encara puguin regar amb subvencions mitjans de comunicació afins, ja no poden controlar tot el discurs.

I, com és habitual en el poder polític, els desitjos de regular i controlar es justifiquen pel bé de les persones. Però la veritat és que són les xarxes socials i altres petits mitjans de comunicació els que permeten donar veu a moltes persones. En qualsevol cas, la preocupació real de figures com Rull és que els nous canals de comunicació impulsen forces polítiques que els fan la competència.