Preocupació a l'esquerra: ERC, CUP i Comuns apunten a una caiguda el 12-M

A escassos cinc dies perquè arrenqui la campanya de manera oficial, totes les formacions ja han posat en marxa, en termes pràctics, la maquinària electoral. Tot i que l'atenció, a escala espanyola, encara està posada en el que pugui passar aquest diumenge, 21 d'abril, a les eleccions basques, a partir de la setmana que ve els focus apuntaran a Catalunya. Mentre l'ambient electoral va creixent, els mitjans ja van publicant les primeres enquestes sobre el que pot passar la nit del proper 12 de maig.

A més dels estudis demoscòpics que es publiquen periòdicament durant la legislatura, l'avançament electoral per part de Pere Aragonès va multiplicar el nombre d'enquestes. Des de mitjan mes de març, són diversos els estudis que dibuixen quina pot ser la configuració del Parlament de Catalunya a la propera legislatura. Encara que la precisió dels resultats no s'ha de tenir en compte, i encara menys a tres setmanes dels comicis, sí que és interessant observar quines tendències indiquen totes les enquestes.

I és que més enllà del percentatge de vot i del nombre d'escons que s'assigna a cada formació, tots els estudis apunten a un mateix patró electoral. El PSC podria ser el partit més votat amb al voltant de 40 escons —el seu màxim històric són 50, amb Maragall el 1999. Junts es mostra lleugerament a l'alça i s'aproxima als 35 diputats: la incògnita és si en les properes tres setmanes pot disputar la partida a Illa.

Vox baixaria lleugerament des dels actuals onze diputats, segons totes les enquestes, que situen els d'Ignacio Garriga al voltant dels 8-9. En canvi, el PP d'Alejandro Fernández creixeria de manera fulgurant, passant de 3 a uns 15 escons; i Ciutadans sembla sense opcions de mantenir-se al Parlament després de 17 anys amb representació.

Les caigudes apunten al marge esquerre de l'espectre polític català. Totes les enquestes preveuen, amb més o menys contundència, que ERC, la CUP i els Comuns perdran pes relatiu a la cambra catalana. Si la tendència es consolida i creix les properes setmanes, les tres formacions podrien protagonitzar l'elenc de la cara més amarga de la nit del 12-M. Ara com ara, doncs, les reculades electorals apunten a la bancada més progressista de l'actual legislatura catalana.

ERC, la campanya més llarga

Si es compleixen els pronòstics, la principal patacada se l'enduria la formació que ocupa, avui dia, el Govern de la Generalitat. ERC ha aconseguit en les darreres conteses autonòmiques els millors resultats de la seva història. El 2017 i el 2021, la formació que encapçala electoralment Pere Aragonès va aconseguir un 21,3% dels vots i 32 i 33 escons, respectivament.

El gran desgast dels republicans es reflectia en les enquestes que es publicaven durant el mandat. I la tendència al fracàs ha anat 'in crescendo' les últimes setmanes. Els darrers estudis demoscòpics auguren a ERC entre un 17 i un 20% dels vots, i ja situen la formació per sota dels 30 diputats, arribant a caure als 26.

En aquesta tessitura i a tres setmanes dels comicis, si els republicans no reverteixen la tendència podrien baixar dels 25 diputats. Seria un resultat decebedor, a una quinzena d'escons de la victòria, que sembla apuntar cap als 40 diputats. Amb la presidència de la Generalitat a la mà, l'objectiu d'ERC és la victòria electoral, batalla de la qual semblen allunyar-se dia rere dia.

La campanya, doncs, podria fer-se molt llarga per als de Pere Aragonès i qualsevol errada important pot convertir el retrocés en daltabaix. Amb Illa i Puigdemont en duel per aconseguir el triomf electoral, Aragonès pot sortir molt tocat si res no canvia.

La CUP pateix el fre del 'procés'

La sisena força del Parlament actual és la CUP, que el 2021 va obtenir un bon resultat electoral. La formació anticapitalista va aconseguir arribar gairebé al 6,7% del vot i va assolir els nou escons, xifra molt propera al seu millor resultat, quan el 2015 es va situar en 10 diputats.

Per contra, els cupaires van patir el 2017, quan només van comptar amb un 4,2% del vot i van quedar reduïts a quatre escons. Ara, la tendència demoscòpica per al 12-M dibuixa un resultat per a la CUP més proper al 2017 que al 2021. La majoria de les enquestes apunten a una disminució del percentatge de vot —fins a un 4,8%—, i en pràcticament cap arriben als actuals nou diputats.

El definitiu final del 'procés', amb l'indult als presos i la previsible aplicació de l'amnistia, i la fi de l'avenç independentista tant al vessant social com al dia a dia parlamentari han perjudicat la visibilitat de la CUP. L'electorat sembla tendir, segons tots els estudis demoscòpics, a distanciar-se de les qüestions que els cupaires defensen habitualment al Parlament, allunyades, sovint, de les preocupacions quotidianes.

Si es manté i s'amplia aquesta tendència, doncs, la CUP, que té representació per les quatre demarcacions, podria perdre-la per Tarragona i Lleida. Els anticapitalistes podrien, en cas de fracàs total, quedar-se fins i tot sense grup parlamentari, com va passar el 2012 i el 2017.

La incògnita dels Comuns

La tercera formació que pot perdre força al Parlament català és En Comú Podem, que concorrerà sense Podem el 12-M. La candidatura de Jéssica Albiach, hereva d'ICV i les seves marques més recents, tendeix al descens des de fa una dècada. Des dels 13 diputats del 2012, en van obtenir 11 el 2015, i 8 el 2017 i el 2021, quan el seu percentatge de vot es va situar en el 6,9%.

Les enquestes auguraven que els d'Albiach podien consolidar els vuit escons, però alguns estudis demoscòpics apunten a una caiguda. Els menys optimistes situen la formació en cinc diputats, una xifra que representaria una ensopegada sense precedents. Ja sense representació per Girona i per Lleida, la formació de Jéssica Albiach podria veure minvat el nombre d'escons a Barcelona i posar en risc la diputada per Tarragona.

La ruptura amb Podem —que, això sí, no concorre als comicis— i la mala arrencada de Sumar, que es podria agreujar aquest diumenge a les eleccions basques, són factors que no ajuden a la bona perspectiva dels Comuns. El fracàs dels d'Albiach seria majúscul si, com reflecteix l'enquesta que els dona cinc escons, fins i tot es posés en perill el grup parlamentari propi.

Tres setmanes després de les eleccions, doncs, és clau observar si aquestes tendències es consoliden. Si ho fessin, els números podrien ser encara pitjors per a ERC, Comuns i CUP, els tres partits als quals els auguris electorals són, per ara, menys favorables. El 12 de maig sortirem de dubtes.