Oriol Duran en una roda de premsa
POLÍTICA

Oriol Duran: de donar milions a la premsa processista, a portar la campanya d'Aragonès

El cap de campanya d'ERC per al 12 de maig és Oriol Duran, desconegut per al gran públic i de difícil tracte

Molts de voestès no sabran qui és Oriol Duran Torres. Es tracta de l'actual secretari d'imatge d'ERC, home de confiança d'Oriol Junqueras i amb prou mala llet per fer de lampista del partit.

Periodista de formació (això sí, a la privada Universitat Internacional de Catalunya), va passar per diversos mitjans locals al seu Penedès natal abans de fer el salt en gran. Això ho té Esquerra, et promociona malgrat no haver demostrat gaire al sector privat. Va ser el cap de comunicació dels republicans al Congrés i al Senat i va fer el salt a Barcelona per fer el mateix a l'Ajuntament.

Sembla que Duran va agradar i li va tocar el premi gros: primer va ser nomenat cap de l'Oficina de Comunicació d'Exteriors i dos mesos després, el 2019, va ser designat director general d'Anàlisi i Planificació Estratègica d'Acció Exterior. És un d'aquests càrrecs de 90.000 euros a l'any i on no cal experiència en l'àmbit de la conselleria. El 2021 arribava un nou èxit a la seva carrera: secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació.

La nova tasca era doblement gratificant per a Duran, més quan ERC es va quedar sola al Govern. D'una banda, ja superava els 90.000 euros anteriors i de l'altra era l'encarregat de repartir tota la publicitat institucional de la Generalitat, que són més de 35 milions anuals. Era Oriol Duran -amb l'ajuda d'un extens equip- qui decidia quins mitjans rebien centenars de milers d'euros per publicitat i projectes i quins es quedaven sense res.

Oriol Duran a TV3

Amb un to xulesc, fins i tot de superioritat, el secretari de Mitjans i difusió va regar els seus mitjans de comunicació afins i va menysprear-ne d'altres. Qui va tenir la 'sort' de reunir-se amb ell va poder comprovar que de vegades les seves maneres distaven molt dels valors republicans i fins i tot va protagonitzar una polèmica amb l'ANC.

Va definir a Dolors Feliu com a "Doña puresa" i va ser assenyalat com a masclista. Diputats, la mateixa Assemblea i altres entitats van demanar la seva dimissió, però Duran va fer cas omís. Va seguir al càrrec fins que Junqueras li va exigir que es passés al partit després de confirmar Pere Aragonès com a candidat. Ara Oriol Duran és vicesecretari d'Imatge, Comunicació i prospectives d'ERC i cap de campanya de Pere Aragonès.

La curiosa visió del periodisme i la propaganda d'Oriol Duran

Quan un parla amb Oriol Duran creu que aquest no l'està escoltant. La seva peculiar visió de les coses fa que si no es pensa com ell, un queda apartat. Ho hem vist durant anys en el repartiment de la publicitat institucional, on El Diari Ara, Sentit Crític o Nació Digital han rebut milions en tres anys, així com Abacus, de l'amic d'ERC Oriol Soler.

Fa un any, Duran tornava a la UIC per fer una xerrada sobre periodisme i deixava dues perles que defineixen la seva personalitat. "M'agrada el periodisme que és car, minoritari, difícil i molest”, afirmava. El personatge deixava una altra reflexió per a la posteritat: “Soc un gran defensor de la propaganda en el sentit positiu i ètic. Defenso la propaganda com una manera d'informar i donar claus sobre l'obra de govern”.


Duran, cap de campanya d'ERC

Oriol Duran ha trigat, però ha entrat en campanya. Divendres passat desafiava el seu homòleg a Junts Albert Batet. El d'ERC li demanava per carta un debat entre Aragonès i Puigdemont i posava la data d'aquest dilluns. A la carta, el republicà li dona l'opció que siguin les números dos les que debatin si Junts no vol entrar al joc.

El més divertit és el text final, on Oriol Duran afirma: “En cas que es negui a dur a terme cap d'aquests debats, entendrem que en el fons no té cap proposta per a Catalunya”.

Oriol Duran és el nou Sergi Sabrià. Caigut a l'ostracisme el segon, Duran emergeix en campanya per plantar cara a Junts per Catalunya, en un paper que no sabrem si té recorregut. Això sí, si el resultat electoral és desastrós, ja sabem a qui pot culpar Pere Aragonès.

➡️ Política

Més notícies: