La precarietat econòmica, i no l'ecoansietat, és la causa principal de la baixa natalitat segons les enquestes

El debat a Catalunya Ràdio que relacionava la baixa natalitat amb l'ecoansietat ha provocat una gran reacció a les xarxes socials. Diversos experts assenyalaven al programa La Solució que molts joves es plantegen no tenir fills a causa de la seva preocupació per la crisi climàtica. El post a X va generar una cataracta de respostes, la majoria crítiques amb aquesta nova ocurrència woke de la ràdio pública catalana.

La realitat torna a desmentir l'obsessió woke dels mitjans catalans. Els països occidentals es troben en una crisi de natalitat sense precedents, però les causes s'allunyen molt de l'angoixa pel canvi climàtic. 

Segons l'última investigació del Fons de Població de Nacions Unides, a partir d'una macroenquesta en 14 països, la principal raó és de caire econòmic. Les limitacions econòmiques i la inestabilitat laboral són les principals preocupacions dels joves a l'hora de tenir fills. L'accés a l'habitatge i el cost prohibitiu de la criança porta moltes parelles a desistir de la procreació.

Al rànquing de motius hi ha la inseguretat del mercat laboral, l'atur, els sous baixos i la precarietat econòmica en general, així com els costos elevats de l'atenció a la salut reproductiva i l'enorme despesa que suposa criar els fills. Malgrat la importància que li donen a la ràdio pública catalana, la preocupació per la crisi geopolítica o climàtica no apareix al llistat.

A les limitacions econòmiques s'hi afegeixen altres factors de tipus biològic (una caiguda de la fecunditat) i de tipus cultural (la consolidació de tendències antinatalistes, fomentades precisament pels mitjans de comunicació). Raons totes elles que es poden abordar amb polítiques públiques i efectives de foment de la natalitat, però que no entren als plans dels governs occidentals actuals.

Com fomentar la natalitat?

A Espanya i Catalunya, sense anar gaire lluny, els governs renuncien a fomentar la natalitat i aposten per la immigració com a solució a la crisi demogràfica. Això explica que el saldo migratori no deixi d'augmentar mentre la natalitat continua disminuint.

Un model oposat és el de Viktor Orbán a Hongria, consistent en agressius incentius financers i fiscals per fomentar la natalitat autòctona. Juntament amb una restricció de la immigració, s'ofereixen avantatges fiscals, préstecs i subsidis a les famílies amb fills. A més, es fomenten els valors tradicionals basats en la família com a pilar bàsic de la societat.

A Catalunya, en canvi, des de les institucions i els mitjans de comunicació es fomenta un discurs antinatalista que criminalitza la família i pondera models alternatius. Això, sumat a la carestia econòmica, porta Catalunya als índexs de natalitat més baixos de la seva història. 

El resultat és una progressiva substitució demogràfica i cultural, atès que el gruix de la immigració són joves en edat de procrear. Són, a més, procedents de cultures amb rangs de natalitat molt alts. A Catalunya l'índex de natalitat és d'1,08 fills per dona, molt per sota de la taxa de reemplaç generacional (2,1), mentre que la taxa dels nouvinguts és superior al 3,5.