L'adeu de Tània Verge debilita l'ala woke d'ERC

Tània Verge ha anunciat aquest matí que deixarà la seva acta de diputada a finals d’aquest mes després de cinc anys al Parlament. L’exconsellera d’Igualtat i Feminismes deixarà la política activa per tornar a la seva càtedra de Política i Gènere a la Universitat Pompeu Fabra. Diu que se’n va amb la tranquil·litat d’haver tancat l’etapa que va iniciar com a consellera del Govern de Pere Aragonès, entre 2021 i 2024.

Segons ha explicat aquest matí a El Cafè d'Idees, es va sentir temptada de deixar la política quan va deixar de ser consellera. Però finalment va decidir seguir perquè volia culminar la seva tasca iniciada amb el govern republicà. Després de l’aprovació al desembre de la nova llei LGTBI, que inclou la llei trans, sent que ha conclòs la seva missió en la política.

L’adeu de Tània Verge té una profunda càrrega política atès el moment de transició ideològica que està experimentant ERC. La seva renúncia quatre mesos després de l’adeu de Rubén Wagensberg debilita l’ala woke d’Esquerra al Parlament.

Finalitza així una etapa dominada per perfils procedents de la societat civil, que van intentar arrossegar ERC al bonisme ideològic i que es van veure aupats en el govern de Pere Aragonès. L’eclosió d’aquest sector va coincidir amb els millors resultats d’ERC, i el seu encumbrament en el govern de la Generalitat. Però també van representar el declivi del partit, que va tocar fons a les eleccions de maig de 2024.

El gir ideològic impulsat per la presidència d’Oriol Junqueras va generar incomoditat en aquests sectors. Com li passa a Puigdemont amb el sector esquerrà de Junts, l’enduriment del discurs en seguretat i immigració estava provocant una tensió dins d’Esquerra.

Això va coincidir amb la consolidació de perfils més polítics, com Ester Capella, i la promoció de cares noves properes a la nova direcció. El nou pragmatisme d’ERC ha anat desplaçant l’ala woke del partit, que ha perdut força tant a nivell institucional com d’influència interna. Després de l’adeu de Wagensberg i Verge ja només queden Najat Driouech i, encara que amb un perfil més polític, Joan Ignasi Elena.

El polèmic llegat de Tània Verge

Tània Verge va ser una de les grans apostes de Pere Aragonès per dotar el seu govern d’un perfil menys polític i més tecnocràtic i transversal. Ho va fer al capdavant d’una conselleria estratègica per al salt ideològic que volia impulsar ERC des del Govern. El seu mandat va ser un dels més polèmics, caracteritzat pel fracàs en la protecció de les dones i la persecució de la dissidència.

Malgrat reivindicar-se com el govern més feminista de la història, durant el mandat de Tània Verge a la conselleria d’Igualtat es van disparar de manera alarmant les denúncies d’agressions sexuals. Va deixar també com a llegat la denúncia de 10.000 euros a Sílvia Orriols per dir que l’islam és incompatible amb Occident. A més, va suscitar molta polèmica per vociferar davant de casos mediàtics com el de Dani Alves o Luis Rubiales, però callar davant de casos gravíssims com la violació d’una menor en un centre comercial de Badalona.

Alba Camps pren el relleu

L’escó de Tània Verge serà ocupat per Alba Camps, que va ser candidata a secretària general d’ERC amb la llista d’oposició a Oriol Junqueras. Un moviment que pot sorprendre, però que respon a l’ànim de Junqueras d’integrar la dissidència en l’estructura orgànica i institucional del partit. Un intent de buscar la unitat, en definitiva, que per ara se li està resistint.

Tot, enmig d’una guerra interna per la submissió d’ERC al PSOE i el PSC sota el mandat d’Oriol Junqueras. El sector crític d’ERC acaba de presentar 143 firmes per impulsar una consulta interna sobre els acords d’investidura amb el PSC. L’ascens de Camps pot ser vist com un intent de Junqueras de conciliar les posicions enfrontades dins del partit.