El PP qüestiona amb dades la ‘prosperitat compartida’ de Salvador Illa

Una de les divises de Salvador Illa va ser la recuperació econòmica de Catalunya. Encara més: el president Illa es va proposar recuperar el lideratge econòmic d'Espanya. I tanta importància (publicitària) li donava al projecte que el va presentar fins i tot a Madrid. En termes econòmics, aquest projecte consistia a fer més productiu el teixit econòmic català.

Paral·lel a això, Illa volia donar una sensació de certesa i previsibilitat a Catalunya. Al final, això no era altra cosa que recuperar les bones relacions entre el poder polític català i els empresaris. La prova del cotó va ser la tornada de part de l'univers Caixa a Barcelona, en particular, la Fundació.

La dificultat d'aquest projecte econòmic és que i) els canvis de model econòmic són complexos i, sobretot, lents; ii) no totes les empreses són la Caixa. I si atenem a les dades, els resultats per ara són qüestionables. D'una banda, l'atur ha pujat a Catalunya, d'altra banda, la fuga d'empreses no s'ha revertit.

Segons les dades que va desgranar The Objective, el saldo net d'entrades i sortides d'empreses de Catalunya és negatiu. Concretament, arriben poques empreses (i tampoc es tapona del tot la sortida). Més en particular, el saldo net és el pitjor en sis anys.

I pel que fa a l'atur, l'última EPA mostra que Catalunya té el pitjor increment d'aturats des del crac del 2008. Com no podia ser d'una altra manera, la majoria d'aquests aturats són persones vingudes de fora de Catalunya que, o bé no troben feina, o bé s'incorporen al mercat laboral. Per a un model econòmic com el nostre, aquesta dada reflecteix una dinàmica preocupant, ja que el creixement del PIB depèn gairebé en exclusiva de treballadors immigrants.

Doble oposició a Illa

Per a Juan Fernández, portaveu del PP al Parlament, aquestes dades són inequívocs. "El PSC continua amb l'agenda del procés i els catalans segueixen patint les seves conseqüències. La "prosperitat compartida" de Salvador Illa no és més que un engany de telepredicador. Després d'això: més decadència", diu el polític popular a través de xarxes:

Des de l'inici de la legislatura, el discurs del PPC ha anat per la línia de criticar la continuïtat "processista" del PSC. És a dir, grans titulars que no es baixen a la realitat. Sobre un altre gran assumpte de la legislatura, per exemple, el finançament singular, el líder del partit, Alejandro Fernández, poc menys que va dir que era una estafa.

De fet, Alejandro Fernández es caracteritza perquè, des de fa anys, ha reivindicat la necessitat d'un PP netament allunyat de qualsevol entesa amb el processisme. Com és sabut, això li va suposar problemes amb la direcció nacional. Però tant els resultats electorals com la seva incidència mediàtica li han permès portar el seu projecte endavant.

Cal destacar que aquestes crítiques del PP mostren una clara divisió amb el discurs amb Vox. I és que, mentre el PP es concentra en economia (amb algunes incursions en altres àrees, com pot ser la de les ablacions genitals femenines), Vox ho fa en immigració i inseguretat. Això suposa un doble front per a Salvador Illa des del costat constitucionalista.