Pobresa extrema, serveis saturats i infraestructures tercermundistes: Catalunya, de la 'prosperitat compartida' al col·lapse

En l'últim debat de política general, a l'octubre de 2025, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer un discurs triomfalista basat en els suposats èxits econòmics del seu govern. Illa va recórrer a les dades macroeconòmiques per mostrar una imatge superficial de Catalunya que amaga una realitat molt més profunda. Segons els últims índexs de pobresa, Catalunya s'acosta més a Romania i Bulgària que a Dinamarca o Finlàndia.

El risc de pobresa extrema va augmentar gairebé un punt el 2025 fins al 24,8%, mentre que la pobresa a les llars amb fills es va disparar més de dos punts, fins al 30,8%. L'índex de pobresa és l'exemple més fidel de la decadència de Catalunya, però no l'únic.

A l'escassetat material cal afegir-hi la saturació dels serveis públics, la degradació de la seguretat i el col·lapse d'unes infraestructures tercermundistes. La crisi de Rodalies ha tret a la llum les vergonyes d'una regió que ha passat de la prosperitat a l'endarreriment en qüestió d'anys. Però no són només els trens, sinó també les autopistes, com els continus talls i accidents a l'AP-7, així com la mobilitat en general. 

Corrupció, malbaratament i subvencions

Al col·lapse de les infraestructures s'hi podria afegir l'augment de les llistes d'espera, el col·lapse de les urgències i l'atenció primària, el fracàs escolar, els barracons escolars o l'embús de les ajudes a la dependència. A Catalunya el descontentament social va en augment perquè els serveis empitjoren mentre la classe política s'enriqueix i esclaten escàndols de corrupció i malbaratament de diners públics.

Aquí cal esmentar l'últim pressupost del Parlament, aprovat fa pocs dies, que augmenta fins a més d'1,5 milions els diners destinats a salaris i a 1,2 milions el complement de productivitat que ningú no sap exactament per quins criteris es regeix. També cal assenyalar els casos de corrupció com la DGAIA, cifrat en 167 milions, i el malbaratament de 37,5 milions en cooperació exterior. 

Així mateix, caldria esmentar les subvencions a mitjans de comunicació i entitats amigues dels partits del govern. O l'increment de les ajudes i prestacions socials sense controls en el padró mentre l'administració fregeix a impostos la classe mitjana. Tot això plegat transmet la sensació que la Catalunya de qui treballa i s'esforça està al servei de la Catalunya subvencionada.   

Una dada que ajuda a entendre tot això és que Catalunya lidera des de fa anys la fuga de cervells. Són segons les estimacions 20.000 doctorats i científics que marxen d'aquí perquè no hi ha places o perquè els governs no els poden garantir la prosperitat d'altres països. Així és com Catalunya ha passat de terra d'oportunitats a un territori fallit on s'exporta talent i s'importen treballadors poc qualificats.

Crisi d'habitatge i sector primari

Aquesta decadència ha estat el resultat de polítiques d'esquerres fallides que han aplicat els successius governs en les últimes dues dècades. Un bon exemple és la destrucció del mercat de l'habitatge en mans del PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Lluny de rectificar, l'actual govern del PSC persisteix en l'obsessió reguladora i la inseguretat jurídica que destrueix l'oferta mentre augmenta la demanda per la saturació demogràfica i continua sense construir-se nou habitatge. 

La decadència de Catalunya es veu també en la crisi del sector primari, a la vora de la seva desaparició per les polítiques globalistes de la UE. El tractat de Mercosur acabat d'aprovar condemna els agricultors a competir en desigualtat amb productes importats de tercers països a un preu més baix i sense controls de qualitat. Mentrestant, a Brussel·les limiten cada vegada més els dies per pescar adduint una suposada destrucció del fons marí que els científics posen en dubte. Brussel·les també et diu que no pots entrar amb el teu cotxe al centre de les ciutats perquè contamina mentre els teus polítics i activistes climàtics viatgen en avió a desenes de milers de quilòmetres per salvar el planeta.

Tot això augmenta la indignació dels catalans, que s'expressa en les mobilitzacions de sectors com el camp, els metges, els professors i els usuaris de Rodalies. També amb un tomb ideològic que enfonsa els partits de l'esquerra i dispara els partits antiestablishment com Vox i Aliança Catalana. Una realitat que els governs ja no poden amagar, ni amb premsa subvencionada ni amb cordons sanitaris.