Catalunya frega el 25% de pobresa i s'acosta a Romania, Bulgària i Grècia

L'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat les noves dades sobre l'estat de la pobresa a Catalunya, i les dades són d'allò més preocupants. Els índexs de risc de pobresa i pobresa extrema s'han disparat sobre una base que ja era alarmantment alta per a un territori com Catalunya. Les noves xifres ens allunyen definitivament de les regions més riques d'Europa, i ens apropen als països de la cua.

El risc de pobresa o exclusió social entre les persones que viuen a Catalunya va pujar fins al 24,8% el 2025. Són vuit dècimes més que l'any anterior, que deixen Catalunya tres punts per sobre de la mitjana i a prop de les regions més pobres. Ens referim a Grècia (26,9%), Romania (27,9%) i Bulgària (30,3%).

Aquest percentatge avalua el risc de pobresa, la manca material i la baixa intensitat en la feina. La taxa més elevada, un 36%, es troba en els menors de 16 anys, mentre que de 16 a 64 se situa en un 24,5%, i en persones majors de 65 en un 17,3%.  

Una altra dada preocupant és la de les llars amb fills, on la taxa de pobresa es dispara fins al 30,8%, més de dos punts per sobre de l'any anterior. El risc de pobresa disminueix fins al 18,7% en les llars sense fills. Una altra dada interessant: el risc de pobresa és substancialment més gran entre persones de nacionalitat estrangera (un 48,6%, per un 17,2% entre els espanyols). La xifra ha augmentat cinc punts en el cas dels estrangers, i ha baixat quatre en el cas dels espanyols.

El fracàs de les receptes de l'esquerra

Aquestes són les xifres, i ara cal preguntar-se com una regió tradicionalment pròspera com Catalunya ha arribat a aquests nivells d'empobriment. Els factors són múltiples, però cal fer referència al fracàs de les polítiques econòmiques i socials dels governs a Catalunya. Una classe política autocomplaent que ha anat donant lliçons mentre enfonsava la regió en un pou de misèria.

Tot i que no ho explica tot, les polítiques immigracionistes de les últimes dècades són al darrere del progressiu empobriment de la població. La importació de mà d'obra barata ha portat a una caiguda dels salaris i a una tensió dels serveis socials. Això, unit a una política fiscal abusiva, un augment sense precedents de la inflació, i un encariment de l'habitatge, ha acabat d'enfonsar la classe mitjana.

El que és indignant de tot això és que mentre la població s'empobreix a velocitat de creuer el govern català parla d'una economia que va com un coet i d'una suposada "prosperitat compartida". Les dades també mostren un fracàs de les receptes de l'esquerra, que són les que s'han aplicat a Catalunya aquests últims anys. I explica el tomb ideològic i per què els joves s'estan fent de dretes.

Catalunya, a la vora del col·lapse

Les preocupants xifres de la pobresa a Catalunya discorren en paral·lel al col·lapse dels serveis públics i la crisi de les infraestructures, amb Rodalies com a màxima expressió. Un país amb impostos de primera i serveis de tercera, on criticar aquestes polítiques et converteix immediatament en xenòfob i extrema dreta. Mentrestant, la classe política està portant Catalunya a la vora del col·lapse.

Hi ha tanmateix una nova generació de joves que no es resigna a l'actual estat de les coses i que ha perdut la por a l'estigmatització sistemàtica. Són joves que no empassen amb el relat oficial dels mitjans públics i subvencionats, i que anhelen un gir radical de les polítiques que ens han portat fins aquí. Això explica l'auge de partits com Vox i Aliança Catalana, malgrat el cordó sanitari.