Pilar Rahola obre una nova guerra civil en el processisme

Pilar Rahola s'ha convertit en la portaveu de Carles Puigdemont, i s'està empleant a fons per justificar la seva polèmica decisió. Davant les crítiques de traïdor i botifler, la tertuliana ha sortit amb tot a justificar les seves decisions. Tan lluny ha anat a la seva lloa a l'expresident, que ha obert una nova guerra civil en el processisme.

Pilar Rahola cataloga de “fita històrica” lo del català a Europa, i es desfà en elogis cap a la capacitat negociadora de Puigdemont. "Ha guanyat l'estratègia resistent de l'exili", afirma en un article a El Nacional, "aprofitant de manera intel·ligent un moment clau per aconseguir un dret fonamental".

Però, a més, ha carregat contra els sectors de l'independentisme crítics amb la decisió de Junts. Per descomptat ERC, a qui ha anomenat “filfa”, però també l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), entitat afí a Waterloo.

Rahola contra els sectors radicals

La seva aversió cap a ERC és prou coneguda. Rahola contraposa el suposat èxit de Puigdemont als “partits que pactaven presidències de comissió o llocs a taula, és a dir, la pagueta”. Per ella, “els negociadors” d'Esquerra “han estat una autèntica filfa, seduïts a la primera palmadeta socialista”.

Menys natural és, en canvi, el seu enfrontament a l'ANC. L'Assemblea va acusar Junts de “blanquejar Espanya a Europa”. I Rahola, convertida en portaveu entusiasta de Waterloo, els respon que “és una solemne estupidesa”.

Segons afirma, "només es tractava d'aprofitar el buit de l'acord d'una taula", i a partir d'ara "la importància del que pot passar per a l'independentisme serà enorme". Segons la seva opinió, el pas següent serà negociar l'amnistia. I aleshores, “quan la via judicial deixi pas a la via política, es negociaran altres qüestions nacionals com l'autodeterminació”.

El processisme, més dividit

Per a Pilar Rahola, la cosa és clara: “l'estratègia resistent de l'exili” està aconseguint “marcar les regles a l'Estat”. Destaca que “quan pitjor estàvem podem arribar a assolir una victòria extraordinària”. I considera que “és el final de les negociacions de fireta i del possibilisme autonomista actual”.

Rahola s'ha quedat pràcticament sola defensant una decisió que ha soliviantat els ànims de l'independentisme. Els sectors més radicals acusen Puigdemont de claudicar i demanen castigar Junts com a ERC i la CUP. Tornen les crides a l'abstencionisme, que posa Waterloo i els seus terminals mediàtics dels nervis.

Tot i el triomfalisme de Pilar Rahola, el processisme està més dividit que mai i avança cap a una nova lluita intestina. Les cúpules dels partits, inclòs Junts, ja no controlen les bases. I el conflicte de la investidura torna a posar de manifest el procés d'implosió.