Els pescadors catalans l'encerten: l'ecologisme 'de butxaca' d'Europa

Els pescadors també diuen prou. Després de contemplar com els seus companys del sector primari repetien les protestes de tot Europa, dilluns passat els pescadors de Tarragona van fer vaga i fins i tot van viatjar a Madrid. Fa molt de temps que el malestar amb Europa és present, però les seves protestes havien quedat en un segon pla.

Des de fa uns dies, hi ha una pancarta que penja els ponts per accedir al Serrallo, el barri mariner de Tarragona. S'hi pot llegir: "Els pescadors, a favor dels nostres germans agricultors. Estem totalment en contra de la Unió Europea, el Govern espanyol i els ecologistes. 'Tots uns farts d'olla'. Vergonyós".

Si una cosa caracteritza els pescadors és la sinceritat. En la mateixa línia es manifestava dilluns el president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, Esteve Ortiz, qui assegura que el sector de la pesca catalana viu la darrera generació. És així, es fa molt difícil saber quantes barques sortiran a la mar en 20 anys perquè en les darreres dues dècades se n'han perdut la meitat. I el sector té molt clar qui en són els responsables: la burocràcia del sistema, les normes que s'imposen des d'aquí i les polítiques de la Unió Europea.

L'ecologisme de butxaca de la Unió Europea. Aquesta és l'expressió que va fer servir Ortiz, per queixar-se de les polítiques aprovades per la Comissió Europea amb l'excusa de l'emergència climàtica. Els pescadors no entenen els dies de veda, que varien en funció de cada barca i que segons ells no responen a cap criteri. El despropòsit ha estat tan gran que ara les barques només surten entre 6 i 8 mesos a l'any, mentre es dona via lliure per importar peix des de països africans.

Aquí està la clau: com el pretext de l'emergència climàtica ha servit a Europa per tractar els pescadors com a delinqüents. Almenys, així ho senten ells, que no aguanten més les pressions. També se senten atacats des de col·lectius ecologistes, i els recorden que ells són "els escombriaires del mar, perquè amb les xarxes recollim totes les deixalles".

La Comissió Europea vol rebaixar més els dies de pesca

El pessimisme entre el sector pesquer és absolut. La voluntat d'Europa és reduir encara més els dies de pesca i endurir-ne les condicions. Asseguren que ho fan per poder regenerar l'ecosistema i les espècies. Tot i això, molts pescadors alerten que legislen des del desconeixement.

Fa anys, per exemple, que la pesca de la tonyina està controlada, hi ha una quota i a efectes pràctics, els pescadors d'arrossegament catalans gairebé no la poden capturar. El resultat? La costa catalana és plena de tonyines, que devoren la pesca blava en quantitats alarmants. Aquesta és una de les reivindicacions, així com que hi hagi controls de qualitat dels productes que s'importen de fora de la UE.

És evident que el sector primari assenyala també el Gobierno i el Govern. El seu problema principal, però, el tenen a Brussel·les, on la Comissió Europea ha decidit que pescadors i agricultors són prescindibles. I ho fan amb el pretext climàtic, ecologista, però de manera hipòcrita. Mentre es permeten creuers, s'acusa la pesca de contaminar. Mentre ens diuen que volen protegir espècies, es permet importar productes de qualitat escassa.

Que vagin amb compte, a Brussel·les. Pocs col·lectius em fan més respecte quan s'enfaden que el de la pesca.