Pere Aragonès posa la directa per guanyar Puigdemont al seu terreny

Els pactes d'ERC i Junts amb el PSOE han obert una nova etapa de la guerra fratricida entre els partits processistes. Pere Aragonès i Carles Puigdemont han començat a jugar la partida de les eleccions catalanes, previstes per al febrer del 2025. Aragonès s'ha proposat guanyar Puigdemont al seu propi terreny, l'internacional.

Fins ara, ERC lliurava la batalla des del Govern i Junts s'havia fet fort al front internacional amb l'estratègia de l'exili. Però Esquerra vol fer servir l'avantatge institucional de la Presidència de la Generalitat. En aquest context s'emmarca l'article que Aragonès ha publicat al Financial Times .

L'expresident, fins fa poc indiscutible, ha patit un clar desgast internacional i ha perdut memòria cau entre l'independentisme. A Esquerra creuen que és el moment d'estrènyer l'accelerador per donar presència a la seva candidatura a les properes eleccions catalanes. I què millor que prendre la iniciativa a la somniada internacionalització del conflicte.

El tour internacional de Pere Aragonès

Aragonès va posar la primera pedra de la seva estratègia internacional el 16 de novembre, quan va defensar el referèndum en una entrevista a la BBC i la CNN. El president va afirmar estar treballant amb Pedro Sánchez en un referèndum acordat. I va afegir que “una aclaparadora majoria de catalans ho vol”.

Deu dies més tard va posar rumb a Corea del Sud per obrir una nova delegació i obrir rutes comercials entre Catalunya i el continent asiàtic. En aquell viatge, el president va reafirmar l'acció exterior com un dels pilars del Govern. I va reforçar el relat del creixement econòmic sota el mandat.

Aquest dimarts ha publicat un article al Financial Times, on ha tornat a defensar el referèndum d'autodeterminació. Aragonès ha mostrat el seu perfil més intransigent en assegurar que “Sánchez haurà de complir” i que “no m'intimidaré davant de ningú”. I ha reiterat que “Catalunya està preparada per guanyar o perdre un referèndum”.

Entrevista al Financial Times

El diari britànic Financial Times està considerat el mitjà financer més llegit a tot el món. Amb la publicació del seu article, Pere Aragonès enlaira la seva estratègia d'internacionalització tant del conflicte com de la seva figura. Cosa que a Waterloo deuen haver vist segurament amb recel.

El missatge que ha llançat és que “Catalunya està preparada per a un referèndum, però el que no ens poden demanar és que renunciem als nostres drets nacionals”. Ha utilitzat paraules com a “voluntat democràtica”. I ha dit que “no demanem res extraordinari, només poder decidir el nostre futur”.

També ha llançat una advertència a Pedro Sánchez. A més de defensar l'amnistia i la negociació amb l'Estat, ha recordat el president del Govern que haurà de complir els compromisos. “Continuaré treballant fins que la independència del meu país s'hagi aconseguit democràticament, i no m'intimidaré davant de res ni ningú”.

Intercanvi de papers

El to dur de Pere Aragonès contrasta amb la sorprenent moderació de Puigdemont cap als socialistes. L'expresident, que sempre havia estat molt dur amb el PSOE, ara reafirma la confiança amb ells. Fins i tot després d'haver naufragat el pla per a l'oficialitat del català a Europa.

En un extens missatge, Puigdemont ha valorat positivament la feina del Ministeri d'Afers Estrangers, i ha culpat el PP de posar pals a les rodes. Això ha generat una nova allau de crítiques de l'independentisme indignat cap a l'expresident. Així és com Pere Aragonès “el tou” i Carles Puigdemont “el duro” han intercanviat els seus papers.

La projecció internacional de Pere Aragonès contrasta amb el silenci antiimpost de Carles Puigdemont durant les negociacions. I una estratègia de control del relat que, després d'anunciar-se el pacte amb el PSOE, no li funciona gaire. Waterloo continua apostant-ho tot a l'“efecte Puigdemont” quan torni a Catalunya un cop amnistiat.