Els indepes s'indignen amb Carles Puigdemont

I continua la divisió entre l'independentisme processista i l'unilateral. Com se sap, el català no serà oficial a Europa, almenys si del PSOE depèn. L'expresident Puigdemont ha hagut de sortir a explicar-se, però cada cop és més difícil convèncer els independentistes.

La llarga explicació de l'expresident

'Aquí us exposo alguns elements més que espero que siguin útils per saber on som i cap on anem'. Amb aquestes paraules, Puigdemont ha intentat quadrar el cercle de l'independentisme autonomista. Aquests 'elements', en veritat, s'han reduït a emetre bons de deute processista: és a dir, demanar temps.

Deixant al marge les crides a l'èpica, l'expresident ha explicat el driblatge que li ha fet Sánchez adduint dues raons. La primera: que 'l'estat espanyol' tenia difícil aconseguir-ho perquè, abans, havia de desfer 'l'estratègia de bloc' que ell mateix havia fet. És a dir, que en certa manera Sánchez n'és el responsable i la víctima.

La segona: el PP. És a dir, que els populars haurien pressionat aquí i allà perquè els governs europeus de dretes s'hi posessin en contra. Així, aquesta 'espanyolització de la política europea' hauria dificultat l'oficialització del català.

Ja és gairebé impossible convèncer el votant nacionalista

A més, l'expresident salva els mobles amb la lògica processista habitual. Que ara no s'hagi aconseguit no vol dir que no es pugui en el futur, cal temps, etc. El problema que ara té és que, com ell mateix avisa, haurà de litigar amb Europa un cop Sánchez li diu que ell ja ho ha intentat.

El que és segur és que els independentistes residenciats a internet no es creuen res. Des de la ironia de la impotència o directament l'enuig, la completa majoria de respostes han estat per criticar Puigdemont. I més d'un ja avisa de la decepció que els partits processistes s'emportaran en les pròximes autonòmiques.

El problema d'aquestes explicacions és que, en elles mateixes, s'esgoten. Demanar temps i paciència és una cosa que, de seu, no es pot demanar indefinidament. Hi ha un moment en el temps en què no es pot demanar més temps.

Perquè, més enllà que l'expresident tingui raó o no, el votant nacionalista es cansa. Cosa que, fins que es demostri el contrari, alimenta opcions més radicals que reivindiquen la unilateralitat. Vegeu l'artefacte creat per Junts i ERC que ara no poden controlar.