Pere Aragonès, el becari que ha arribat a president de la Generalitat

"Pere Aragonès és un home treballador. Ho confirma el recorregut acadèmic i professional". Així comença la biografia que Esquerra Republicana de Catalunya té penjada al web sobre la vida de l'actual president de la Generalitat.

El text afirma que "ha treballat en un bufet d'advocats especialitzat en assessorament jurídic d'empreses i administracions públiques. També ha col·laborat com a investigador amb l'institut Ignasi Vilallonga d'Economia" i ha estat "professor associat de la Universitat de Perpinyà".

Si un indaga una mica, topa amb una realitat una mica diferent. Segons altres fonts, Pere Aragonès va ser becari al bufet Vila Salbanyà Martí Advocats de Calella. En qualsevol cas, va estar al bufet un any. Com a professor associat, va tenir una experiència més breu: del febrer del 2011 al març del 2011, un mes i alguns dies.

Després d'aquesta breu carrera professional, Pere Aragonès va trobar a la política una altra manera de guanyar-se la vida. El 2004, amb tan sols 24 anys i ja sense tenir cap mena de contracte laboral ni de pràctiques, és escollit portaveu de les joventuts d'ERC. Dos anys després, amb només 26, obté l'acta de diputat al Parlament de Catalunya. Des d'aleshores no l'ha deixat cap legislatura.

Es diu aviat: Pere Aragonès porta com a diputat 18 anys. És, sens dubte, l'exemple més clar d'una generació que ha vist en la política una manera de viure, de fer una carrera laboral. Hi ha altres exemples al seu mateix partit: Marta Vilalta ja treballava per ERC amb 25 anys. Pau Morales compleix aquest 2024 30 anys i mai no ha treballat fora del Parlament, així com Adrià Guevara, de 28 anys. Tots dos són diputats i no tenen cap trajectòria professional més enllà de la política.

Hi ha qui sosté que els joves han de formar part de la política i, probablement, és així. El que passa és que un cop ostenten un càrrec públic, com Pere Aragonès, s'hi instal·len i no el deixen. Pere Aragonès ha aconseguit arribar a president de la Generalitat de Catalunya amb un currículum professional gairebé inexistent més enllà de la política. Ara mateix té 41 anys i tota la seva vida l'ha fet al Parlament.

Pere Aragonès, exemple, però no únic

El cas del president de la Generalitat es pot fer extensiu a altres formacions polítiques. Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, ostenta càrrecs públics des del 2003, quan només tenia 24 anys. A diferència de la majoria de diputats, Batet no detallava la seva biografia a la seva pàgina del Parlament, però no se liconeix activitat professional més enllà de la política.

David Cid, diputat dels Comuns ja era coordinador de les joventuts d'Iniciativa el 2003, quan tenia 23 anys. El seu currículum és clar: polític i activista. No consta cap treball a l'empresa privada, però sí la seva participació en moviments com 'Aturem la Guerra', 'Sos Racisme' o 'Greenpeace'.

És cert que a un dirigent li hauríem de demanar que sigui eficient, productiu i que pensi en el bé comú, més enllà del currículum. El que passa és que l'experiència prèvia és un grau i una trajectòria professional hauria de ser obligatòria. Per dos motius: perquè hauríem de saber per endavant si està qualificat per gestionar la res pública i -el més important- que té on tornar quan s'acabi la seva etapa. En cas contrari, és molt difícil que això no els condicioni.