De Pere Aragonès a Ada Colau: els polítics que ha perdut Catalunya aquest 2024

2024 ha estat un any bisagra en la política catalana. Passi el que passi el 2025, ja res serà igual. Precisament per això, ha estat un any de relleus en les direccions dels partits polítics i diversos polítics han desaparegut de la primera línia.

El cas més evident és el de Pere Aragonès, que va encarnar amb tota la seva cruesa la estrepitosa debacle d'ERC. La caiguda del seu govern, al març, i el desastre electoral de maig, van certificar el seu final. La recent victòria d'Oriol Junqueras complica el seu retorn a la política a curt i mitjà termini, qui sap si per sempre.

Pere Aragonès va ser víctima de la seva pròpia arrogància, incapaç de formar consensos malgrat governar amb tan sols 33 diputats. Tot i caure per un error de càlcul dels Comuns, el seu govern ja estava molt desgastat per les successives crisis. La inseguretat als carrers i el descontentament de sectors amplis (sanitari, mestres, agricultors) el van convertir en el president més impopular.

Pere Aragonès seguirà cobrant la seva pensió d'expresident, amb despatx i cotxe oficial inclòs, els pròxims quatre anys. Després haurà de buscar-se la vida a l'empresa privada si no troba un lloc a la nova direcció d'ERC.

Marta Rovira, una altra damnificada de la crisi d'Esquerra

Qui també ha abandonat la política catalana és Marta Rovira. La secretària general va anunciar la seva dimissió després que Oriol Junqueras presentés la seva candidatura a la reelecció com a president d'ERC. Encara que va renunciar a encapçalar la candidatura alternativa, va ser clarament la seva aposta per seguir ostentant el control del partit.

Després de perdre el pols amb Junqueras, Rovira queda definitivament apartada de l'estructura d'Esquerra. Ha estat identificada com una de les responsables de l'engany de l'elit processista al moviment independentista. La seva última aportació va ser el pacte d'investidura de Salvador Illa.

Com sol succeir amb els exlíders processistes, Rovira deixa la política però seguirà vivint per tot el alt. Concretament a Suïssa, un país amb unes restrictives polítiques migratòries i on s'acaba de prohibir el vel islàmic. Just el contrari del que defensa ERC.

Ada Colau, de Barcelona a Palestina

L'adéu d'Ada Colau és la consumació del fracàs dels Comuns a Catalunya. Ella va ser l'artífex de l'error de càlcul que va fer caure el govern de Pere Aragonès, i que va obrir una crisi a l'esquerra catalana. De fet, en les eleccions posteriors la seva formació va perdre 15.000 vots i dos diputats.

Ada Colau era també l'obstacle que impedia l'entrada dels Comuns al govern de Barcelona. El desgast del seu projecte i el declivi de la seva figura la van portar a anunciar la seva retirada. Va dir que se n'anava per liderar una internacional municipalista, i se'n va anar a Palestina.

A diferència d'Aragonès i Rovira, Colau amenaça amb tornar. Catalunya En Comú ha evitat fer grans canvis a l'espera del retorn d'Ada Colau per liderar el partit a les municipals de 2027.

Laura Borràs, víctima de Puigdemont

La política catalana ha perdut també Laura Borràs, encara que aquest era un final anunciat. De fet, l'expresidenta de Junts no se n'ha anat del tot sinó que ha estat desplaçada a la segona línia com a presidenta de la fundació del partit. Des d'allà segueix llançant el seu missatge independentista radical, que tanmateix no té cap transcendència en el seu propi partit.

Borràs ha pagat els plats trencats de les ànsies de Carles Puigdemont per fer-se amb el control absolut del partit. Amb ella, la vella guàrdia dirigent ha liquidat l'últim rastre borrasista que quedava al partit. Això els deixa via lliure per culminar el gir conservador.

Amb Borràs desapareix una generació d'activistes que es van pujar al carro de Junts durant l'auge del Procés. La cosa no va sortir molt bé, així que ara el partit canvia l'activisme pel tacticisme polític convergent. La seva desaparició és també l'adéu al processisme que va degradar les institucions fins al seu nivell més baix.

Pilar Rahola, un adéu inesperat

Encara que no és estrictament una política, Pilar Rahola tanca aquesta llista. La periodista afí a Puigdemont ha anunciat recentment que deixa Catalunya per anar-se'n a Sud-amèrica a fer de comentarista. Se'n va l'amiga de Junts, però també el flagell de l'esquerra que ha patit assetjament per defensar les dones iranianes i el règim israelià.

Pilar Rahola porta anys denunciant la islamització de Catalunya amb la complicitat de l'esquerra islamòfila. Sense pèls a la llengua, també ha defensat el procés i especialment la figura de Carles Puigdemont. Fins i tot les seves decisions més polèmiques, com pactar amb el PSOE.

La seva marxa de Catalunya posa el punt final també a un final d'etapa, el canvi de cicle que estem vivint ara mateix. Serà celebrada per molts, i també lamentada per altres. Però no deixa indiferent a ningú.