Muntatge fotogràfic amb els 2 líders independentistes Puigdemont i Junqueras, amb Pedro Sánchez en primer pla i una manifestació plena d'estelades de fons

POLÍTICA

Pedro Sánchez, el seductor i els errors d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont

El problema per a Sánchez no és el terrorisme, és que assumeix que la llei d'amnistia serà el tancament d'una etapa, quan per a Junts i ERC és al contrari

Cada cop tinc més ganes del tercer llibre de Pedro Sánchez, on expliqui la seva història d'amor -i desamor- amb Carles Puigdemont. Anava a dir: "Quin paper li ha tocat al president del Gobierno!", però ell s'ho ha buscat. Tot i els cops de volant de Junts, les cares de pòquer al Congrés en perdre la votació, Pedro continua enviant cartes d'amor al Carles i traient el seu costat més seductor.

Poques hores després del fracàs de la llei d'amnistia, el líder del PSOE aprofitava la presència a Brussel·les per llançar un missatge conciliador amb Junts. "Com tothom sap, l'independentisme català no és terrorisme. Amb aquest projecte de llei, estic convençut que estaran amnistiats tots els independentistes catalans perquè no són terroristes". Per a molts, aquest ha estat el titular de la notícia: no hi ha casos de terrorisme segons el president del Gobierno.

Tot i això, hi ha una altra declaració de Pedro Sánchez molt més significativa: "Tots hem cedit per aconseguir una llei valenta, reparadora, constitucional", afegia. Analitzem la frase punt per punt. Primer de tot, el president del Gobierno posa les seves cessions al mateix nivell que els partits processistes. És sorprenent, partint de la base que el PSOE no volia ni parlar de l'amnistia fa només uns mesos. A un li agradaria saber quines cessions ha fet ERC a la llei d'amnistia i en què pensa cedir Junts, que segueix demanant una amnistia integral i esgrimeix el seu no perquè no volen "deixar ningú al camí".

Muntatge amb un pla mitjà de Pedro Sánchez gran al mig i un altre de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras més petits somrient

Pedro Sánchez parla també de valentia, un terme subjectiu. El que ell considera valent, per a molts pot ser considerat insensat o hipòcrita. No només perquè l'amnistia no entrava als plans del PSOE, sinó també perquè el que per a ell és un punt final, per a Junts i ERC és un nou inici. Ho han dit per activa i per passiva, amb la llei amnistia no s'acaba res, torna a començar la roda del hàmster i tocarà parlar del referèndum. El conte de mai acabar.

Els errors de Junqueras i Puigdemont

El secretari general del PSOE assegura que la llei és reparadora, que serveix per resoldre "una crisi constitucional" que ell no va provocar. L'amnistia servirà com a pas definitiu per esmenar "també" aquells "errors" que van cometre els processistes. Les cometes no són meves, sinó paraules textuals de Pedro Sánchez. I, atenció, això és el que hauríem de tenir realment en compte. És en aquesta afirmació que queda clar que el pacte entre el PSOE i Junts no es fa des de la normalitat, des del respecte mutu.

Sis anys després, ni Oriol Junqueras ni Carles Puigdemont han assumit cap error. Per a ells, la llei d'amnistia constata que hi va haver una mala praxi de l'Estat i que a l'u d'octubre del 2017 no es va cometre cap delicte. Tampoc no han demanat perdó als seus votants ni han explicat per què no van fer tot el que havia promès ni què van fer mentre deien que preparaven les estructures d'estat.

Muntatge amb un pla mitjà de Carles Puigdemont parlant des de la tribuna del Parlament Europeu i un altre de Pedro Sánchez fent el mateix

El PSOE assenyala que els seus actuals socis també van cometre errors, assumint-ne els propis. Sánchez ja es va rebaixar a l'acord amb Junts assumint una òptica indepe del que va passar a Catalunya el 2017. El principal problema és que ho va fer demanant només a canvi els vots de Puigdemont. Ningú al processisme ha assumit errors ni haver-se saltat la legalitat. I, és clar, això els legitima.

Sánchez vol vendre la llei d'amnistia com el tancament d'una etapa on dues parts demanen perdó. A l'altra banda de la taula no només no s'assumeixen errors, sinó que se segueix assenyalant l'Estat com a prevaricador, franquista i gens democràtic. No cal ser gaire llest per adonar-se que aquí no s'acaba res, que el processisme no entén la llei com una oportunitat per iniciar una nova etapa a Catalunya, sinó que és una pilota d'oxigen per mantenir-se al poder.

És evident que molta gent té clar a Catalunya que no hi va haver actes de terrorisme. Servidor n'és un. Per això, el titular no hauria de ser aquest, sinó l'assumpció per part de Pedro Sánchez d'una cosa que no és certa. Els altres no demanaran disculpes, simplement aprofitaran la teva debilitat per tornar a la casella de sortida processista, que no indepe: el que els importa és mantenir el poder i la seva situació de privilegi.