Pedro Sánchez, protagonista de l'inici de la campanya electoral a Catalunya

Aquesta matinada ha començat oficialment la campanya electoral a Catalunya. Una campanya que tindrà un abans i un després dilluns que ve, quan Pedro Sánchez anunciï si dimiteix o no com a president del govern. I és que, evidentment, la ja famosa carta del cap de l'executiu ha marcat els primers mítings electorals de la gran majoria de formacions.

On més accentuada va estar la presència espiritual de Pedro Sánchez va ser, lògicament, al primer acte del PSC. Abans d'anunciar que cancel·lava la seva agenda, estava previst que el president del govern fos a Sabadell, al míting d'inici de campanya dels socialistes. Tot i això, amb el seu canvi de plans, el protagonisme va recaure en el ministre Jordi Hereu i en el candidat a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa.

Tot i que Illa vagi liderant totes les enquestes, el PSC no va desaprofitar l'oportunitat que els va brindar Pedro Sánchez d'agitar la bandera del victimisme.

Ningú no sap què passarà dilluns ni quin panorama deixarà per a la resta de campanya. Així que, mentrestant, toca tirar emocions, cridar a “la resistència” i, sobretot, repetir una vegada i una altra allò de “estem amb tu president”. Que apel·lar al sentimentalisme sempre és una bona tàctica per esgarrapar algun vot.

Si no que ho preguntin a Junts, que en això són uns experts. De moment segueixen sense proposar mesures concretes, més enllà de l'argument del “retorn del president legítim”. Això sí, ara han canviat de discurs i resulta que “les eleccions no van de mi, va de nosaltres i del que necessita Catalunya”. A veure amb què ens surten demà.

En un acte a Argelers, on es desenvoluparan gairebé tots els actes de campanya dels juntaires, Carles Puigdemont no va poder evitar fer referència a Pedro Sánchez. I ho va fer desafiant-lo.

“Coneixem millor que ells de què va la justícia espanyola, la policia espanyola i la premsa patriòtica, per això nosaltres venim plorats de casa”, deia Puigdemont. Sens dubte, experiència en això de plorar en tenen, això no se'ls pot negar. En qualsevol cas, victimisme i dard a Pedro Sánchez en una sola frase. Dos per un, com les ofertes al supermercat.

Altres que intenten jugar a aquest mateix joc del sentimentalisme i fer-se el fanfarró són els d'Esquerra. “Jo també estic profundament enamorat de la meva dona, però jo no abandono quan la ultradreta ataca. I planto cara, sempre dempeus”, va dir Pere Aragonès.

Alguns dels militants i palmeros del partit concentrats allà van riure amb el comentari, segurament perquè l'alternativa era plorar davant l'intent de comparar-se amb Pedro Sánchez.

Si l'esperit de Pedro Sánchez va estar present als actes dels tres partits que previsiblement aconseguiran més vots, també ho va fer amb què les enquestes auguren que seran la quarta força.

Al míting del Partit Popular, que va comptar amb la presència de Cuca Gamarra, Alejandro Fernández va voler enviar un missatge ben clar al president del Gobierno i també a Puigdemont. “Si dilluns se'n van els dos, tindran tot el nostre suport i comprensió. Que se'n vagin a casa, que estaran més tranquils… i nosaltres també”, va exclamar el candidat popular.

En canvi, a Vox (actual quarta força al Parlament) es van desmarcar de la resta de formacions i Pedro Sánchez no va ser el protagonista del seu inici de campanya. Ho va ser la seva línia ideològica i els seus principals eixos discursius: la delinqüència a l'alça a Catalunya i la immigració il·legal. I per això van apel·lar al votant que “té ganes de sortir al carrer sense por”.

Qui sí que van anomenar Pedro Sánchez (o van fer referència a la situació que ha generat amb la seva carta) van ser Ciutadans i els Comuns. Els primers, insistint que ells són l'antídot “als independentistes i als que volen pactar amb ells”.

Els segons, ho van fer de forma una mica més còmica. I és que Jèssica Albiach va iniciar la seva intervenció dient que “la primera cosa que vull fer, evidentment, és enviar tot el suport i una forta abraçada als companys que estan al govern”. Pedro Sánchez ens va dir que era ell qui ho estava passant malament, però ara resulta que és tot el Consell de Ministres. Serà pel perill de perdre la cadira si Sánchez decideix dimitir dilluns, suposo.

Finalment, dels partits amb actual representació al Parlament, en queda la CUP, que en un acte amb amics van parlar del seu fort: que tots menys ells són dolents, igual que el turisme o qualsevol projecte que ajudi a activar l'economia.

El fenomen Sílvia Orriols

Més enllà dels partits parlamentaris, en aquestes eleccions hi ha un fenomen inèdit, el de Sílvia Orriols. Mai abans un partit extraparlamentari havia generat tanta expectació en una campanya, ni tan sols quan va irrompre Ciutadans a la política catalana. La formació identitària de l'alcaldessa de Ripoll aspira a obtenir representació el proper 12 de maig, escenari que diverses enquestes ja pronostiquen.