Qui és Carles Campuzano, el convergent 'progre' que se'n va anar a ERC sense dubtar-ho

La tarda del 9 d'octubre del 2022 —un diumenge qualsevol—, poca gent a Catalunya estava al corrent de l'anunci que estava a punt de fer Pere Aragonès. El president havia vist com JxCat abandonava el Govern escassos dies abans i es trobava en ple procés de recerca de consellers. Va ser un cap de setmana políticament frenètic, amb travesses de tota mena i noms que mai no van estar veritablement sobre la taula.

Campuzano, conseller inesperat

Tot i això, aquella tardor diumenge, ERC es va encarregar d'anar filtrant als mitjans els nous fitxatges del primer Govern republicà en solitari en democràcia. Al nom de l'històric exsocialista Joaquim Nadal o de l'exlíder de Podem a Catalunya, Gemma Ubasart, s'hi va sumar a última hora un autèntic corredor de fons de la política catalana. Procedent del nucli dur de CiU —concretament, de CDC—, Aragonès sorprenia amb el nom del seu nou conseller de Drets Socials: Carles Campuzano .

Un convergent de pedra picada abandonava l'espai del centredreta nacionalista per aterrar en un Govern d'ERC. En un executiu del partit que es trobava encara avui en situació de màxima disputa amb Junts, la formació hereva de l'espai que ocupava Convergència. Tot i que mai es va integrar a Junts, Campuzano havia canviat de bàndol en plena tensió bèl·lica entre els dos grans partits 'processistes'.

Carles Campuzano, un 'convergent' de tota la vida

No hi ha seguidor de la política catalana que ignori el nom de Carles Campuzano, un dels polítics en actiu amb més experiència actualment. A punt de fer 60 anys, aquest polític nascut a Vilanova i la Geltrú va arrencar el seu camí polític als 23, el 1987. Va ser llavors quan va ser elegit regidor a la seva ciutat natal, càrrec que va exercir fins al 1992.

En paral·lel, Campuzano es va anar llaurant una posició privilegiada al seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Ho va fer, en primera instància, a través de les seves joventuts, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de la qual va ser secretari general i president a principis dels anys 90. Laboralment, el 1986 ja havia fitxat per la Generalitat —en mans del líder del seu partit, Jordi Pujol.

La seva posició interna —on era considerat del corrent 'progre'— era tan rellevant que el 1992, amb només 28 anys, ja va ser elegit diputat al Parlament. Es va mantenir a la cambra catalana només una legislatura, ja que el 1996 el seu destí va ser el Congrés dels Diputats. Campuzano es va quedar a Madrid durant set legislatures consecutives, fins al 2019 —23 anys—, i va arribar a ser un dels parlamentaris més longeus de la Cambra Baixa.

El 2019, estant al PDeCAT i sense fer el salt a Junts, Campuzano va deixar de formar part de la candidatura del seu partit. Feia 32 anys que era de carrera política —més de la meitat de la seva vida: en aquell moment, tenia 55 anys—, i aleshores es donava per fet que havia arribat al final… fins que se li va aparèixer Pere Aragonès.

El sorprenent fitxatge de Campuzano per ERC

Campuzano va passar a treballar al tercer sector, com a director de la Fundació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat). Tres anys va durar la seva experiència, perquè la política es va tornar a creuar al camí de Campuzano, que s'havia donat de baixa del PDeCAT l'estiu del 2020. Va passar el tren d'ERC i, tot i circular per una via diferent del seu comboi de tota la vida, l'exconvergent 'progre' no va dubtar.

Tal com ell mateix ha explicat públicament, la trucada d'Aragonès per ser conseller li va arribar un dissabte a la tarda. Diumenge, ja es feia públic el seu nomenament, de manera que Campuzano no s'ho va haver de pensar gaire. Arribava amb ERC el càrrec que mai va obtenir amb el seu partit: una plaça de conseller al Govern de la Generalitat.

La seva incorporació a l'executiu va ser com a independent, però el seu acostament a ERC ha anat 'in crescendo'. Campuzano ha participat obertament en actes de partit i a les eleccions municipals del 2023 va tancar la llista d'Ernest Maragall a Barcelona, juntament amb Tània Verge.

La cirereta la va posar, fa poques setmanes, la presentació de la candidatura d'ERC per Barcelona. Campuzano, que concorre com a independent, és un dels cinc consellers situats en llocs de sortida, juntament amb Laura Vilagrà, Tània Verge, Joan Ignasi Elena i Ester Capella. Com a candidat número 7 per Barcelona, el conseller de Drets Socials s'assegura una legislatura més com a diputat.

Als seus 60 anys i després d'un breu parèntesi de només tres al tercer sector, Carles Campuzano dilatarà la seva carrera política al Parlament. Després de 5 anys de regidor, 1 i mig com a conseller i 23 anys a les Corts, Campuzano busca incrementar els 3 anys com a diputat al Parlament que va acumular als 90.

Un convergent de tota la vida que s'acosta a l'edat de jubilació perllongant la seva vida política, encara que ara amb altres sigles: les d'una ERC que, al seu dia, criticava els professionals de la política.