Carles Puigdemont trenca amb l'ANC

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va néixer en ple apogeu del procés amb la intenció de ser una entitat transversal i massiva. Amb els anys va anar perdent aquest esperit fins a acabar com una organització sectària al servei de Puigdemont. Ara, una nova crisi ha esclatat al si de l'independentisme.

Les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez han portat l'ANC a declarar la guerra als partits processistes, inclòs Junts. Aquest diumenge, amb motiu de l'aniversari del referèndum de l'1 d'octubre, l'assemblea va plantejar un desafiament al partit de Puigdemont. Cosa que no ha agradat res a Waterloo, i que podria suposar la ruptura definitiva entre l'assemblea i el partit de l'expresident.

La ruptura entre l'ANC i Carles Puigdemont trenca el bloc de l'independentisme radical, articulat al voltant del Consell de la República. D'una banda, això condemna l'assemblea a l'aïllament. Però de l'altra, apropa més la possibilitat d'una quarta llista independentista a les properes eleccions catalanes.

Dolors Feliu va a la seva

L'ANC i el nucli dur de Junts per Catalunya, amb Puigdemont al capdavant, havien pactat no criticar l'amnistia a l'acte de commemoració de l'1-O. Waterloo vol la màxima discreció a la recta final d'unes negociacions transcendentals. Així ho va afirmar el mateix Jordi Turull, secretari general de Junts, a l'acte de diumenge.

L'esdeveniment estava organitzat pel Consell de la República, controlat per Waterloo. Per tant, Junts entenia que l'ANC enterraria la destral de guerra i mantindria la posició de consens. Però l'entitat va ser pel seu compte i Dolors Feliu no va dubtar a carregar novament contra l'estratègia dels partits.

Dolors Feliu no només va esmentar l'amnistia sinó que va advertir de la trampa i va tornar a agitar la bandera de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI). Una llicència que va causar gran indignació a l'entorn de Puigdemont. Així ho ha reconegut Antoni Castellà, dirigent del Consell de la República, en una entrevista a Cafè d'idees .

Segons Castellà, Junts es va comprometre a no esmentar les negociacions amb el PSOE per no convertir l'esdeveniment en un acte de partit. Per la seva banda, les entitats van pactar un lema conjunt, “Independència, autodeterminació, amnistia”. "Quedo perplex quan la presidenta de l'ANC fa una crítica explícita a l'eslògan que ella mateixa ha acordat", va afirmar Castellà.

Quarta llista?

El conflicte entre l'ANC i el Consell de la República confirmen l'obertura d'un nou espai dins l'independentisme. Fins fa poc hi havia dos blocs molt clars, el moderat d'ERC, partidari de la negociació amb l'Estat, i el de Puigdemont, amb l'estratègia de la confrontació. La crisi del processisme va obrir un cisma entre les bases dels partits i la seva direcció, que es va concretar en el moviment abstencionista a les últimes eleccions generals del 23-J.

Les negociacions per a la investidura del govern espanyol han accelerat la fractura del moviment independentista. L'ANC amenaça de presentar una llista cívica a les properes eleccions catalanes. A més, però, apareixen noves propostes com l'independentisme identitari d'Aliança Catalana o Clara Ponsatí i el seu nou partit.