Pedro Sánchez, sense oposició

Eufòria comedida al PSOE després de la primera sessió del debat d'investidura. Fins i tot els diaris conservadors donen com a guanyador a Pedro Sánchez, que amb totes les seves argúcies va saber neutralitzar un Feijóo superat i un Abascal que va renunciar al cos a cos. A més, apareixen nous escletxes de divisió a la dreta.

Vox ha amenaçat el PP de trencar els governs autonòmics si permet la tramitació de l'amnistia al Senat. Els de Santiago Abascal també pressionen per impulsar la il·legalització d'ERC i Junts al Senat. Els populars, per la seva banda, se senten cada cop més incòmodes amb Vox i preveuen una legislatura tensa amb ells.

La divisió i la falta d'una estratègia clara a la dreta beneficia un Pedro Sánchez que ahir va destrossar els seus enemics i va aplacar els escèptics. Sense un projecte clar de país, li van bastar les seves taules per engrandir-se en l'adversitat. Enmig de la que està caient, va donar la sensació que el president s'ho estava passant bé.

Feijóo, de més a menys 

Alberto Núñez Feijóo va fer una intervenció a l'altura d'un líder de l'oposició conscient de la gravetat del moment. Amb un to ferm però serè, va esgrimir una astuta estratègia consistent a acorralar el PSOE amb l'amnistia i desemmascarar els seus socis. Va culminar així la construcció del perfil institucional que va començar a marcar amb el discurs del seu debat d'investidura, el 26 de setembre.

A Gènova es mostren satisfets amb la intervenció del seu líder, que va saber trobar l'equilibri perfecte entre la duresa i la moderació. També creuen que el radicalisme de Vox, que ahir va renunciar a la política per l'activisme, els deixa un espai lliure per créixer en la crítica institucional al Govern. Feijóo podrà ara fer-se gran des de l'oposició mentre el govern es desgasta en mans dels independentistes.

Si Feijóo es va mostrar solvent en la seva intervenció, en canvi va perdre en el cos a cos. El líder de l'oposició es va veure vapulejat per un Pedro Sánchez crescut, que es va riure d'ell sense que aquest mostrés res més que un inquietant nerviosisme. El PP només va prendre la iniciativa per retreure a Rufián l'atac als jutges, i poc més.

Vox li ho posa fàcil a Sánchez

Mentrestant, Vox segueix entestat en una estratègia estèril que només li serveix per reivindicar-se davant dels seus. Els de Santiago Abascal van abandonar l'hemicicle per unir-se a una manifestació que reunia amb prou feines unes desenes de persones a les portes del Congrés. Van cedir així el monopoli de l'oposició al PP, i van deixar la pista lliure a Pedro Sánchez i als seus socis per caricaturitzar els seus exabruptes.

Abascal va donar voltes sobre si mateix amb una retòrica inflada amb termes com “cop d'estat” i “tirà”. Més enllà d'això, ni una sola proposta amb cara i ulls per desactivar el pla de Pedro Sánchez. Totes les seves iniciatives, com intentar paralitzar la investidura als tribunals, fracassen una darrere l'altra.

Fa la sensació que Feijóo s'ha acomodat en el seu paper de líder de l'oposició, i que Abascal es conforma amb la gesticulació. La realitat és que la legislatura començarà amb un Pedro Sánchez pletòric i sense oposició. Al president només se li va posar cara de circumstàncies amb el rapapolvo de Junts per Catalunya… tot un símptoma.