El teatre de Junts al Congrés

I si al final Sánchez ha pujat a examen sense tenir-ho tot après? Al PSOE, les alarmes han sonat una bona estona aquest 15 de novembre a la tarda. El –en paraules de Feijóo- “delirant” discurs amb què Su Sanchidad ha defensat al Congrés la seva candidatura a la Presidència del Govern podria haver arribat a tenir conseqüències inesperades. A Junts, que ha de votar a favor i no abstenir-se perquè el President en Funcions aconsegueixi deixar de ser-ho en primera volta, no va agradar gens la seva al·locució. Què els va molestar tant? Doncs ho explica Pilar Rahola en una piulada.

Com Ricky Martin

A l'enuig de Rahola es va sumar també  el d'aquest ínclit historiador (i il·lustre representant del sector molt cafeter de Junts) que és Agustí Colomines. Ho va fer a mitja tarda. Va arribar a parlar de la possibilitat que Sánchez s'acabés emportant, fins i tot, un “ensurt parlamentari”.

No va arribar, però, l'assumpte a ser sagnant. El mateix Colomines (sempre igual d'intrèpid) rectificava poc després. En fer-ho, corregia a una senyora de Palamós que manifestava el seu desig de veure com Junts, a última hora, deixava Sánchez “plantat”.

Com Ricky Martin, Junts feia 'pasitos' endavant i enrere, però sense 'arrancarse por soleares'. Miriam Nogueras, en determinat moment, va pujar al 'tablao', però el ball no va passar de 'zapateado' breu. Segons sembla, i així ho va dir, a Junts consideren que Sánchez no ha sortit encara “del marc de l'autonomisme” i que sembla gairebé que els “perdona la vida” amb l'amnistia.

Tot i això, els balls juntaires han acabat quedant en no res: al voltant de les deu de la nit, es confirmava que Junts acabarà votant sí demà. Sí que hi va haver una trobada singular: Nogueras es va reunir amb Santos Cerdán per, segons sembla, tornar a ser amics. Amb una ratafia com si tots dos fossin Quim Torra, potser?

Hauria estat investit igual

Tot i això, encara que Junts hagués decidit abstenir-se en les dues votacions, la investidura s'hauria produït sense problemes en segona votació. Aquí, només caldrà més sís que nos. Amb el sí de Coalició Canària (i els ja emparaulats abans de Sumar, BNG, PNB, ERC, Bildu i, és clar, PSOE) Pedro Sánchez ja té 172 sís. PP, Vox i UPN sumen només 171 vots negatius.

No obstant això, hauria quedat una possibilitat, molt remota, que passaria per un canvi de posició canari a última hora vista l'abstenció de Junts. En aquest cas (i només en aquest) una abstenció de Junts que finalment no es donarà hauria tingut efectes devastadors. Coalició Canària s'hauria vist en serioses dificultats i és més que possible que el seu sí promès s'hagués convertit, com a mínim, en abstenció.

Sigui com sigui, a Sánchez li queda per davant un calvari perquè, a Junts, són molt amics de balls, 'performances', gestos, i amenaces que es queden sempre en no res. Més que ratafia, la seva beguda preferida deu ser la gasosa.