Pedro Sánchez intenta iniciar el compte enrere

Us recordeu de Maria i Ricky Martin? I dels seus passets cap endavant i cap enrere? Doncs això, justament, és el que li ha passat a Pedro Sánchez aquest 28 de setembre. Com ha estat? Doncs el ball de la yenka ha començat al matí, en una trobada amb eurodiputats socialistes celebrada a Madrid.

Davant d'ells, i després de dir-los que els convidava a “assistir en temps real a la derrota de la proposta reaccionària de PP i Vox”, ha dit una mica més. Aquesta cosa és tota una declaració d'intencions: “aquest país es disposa a repetir govern de coalició progressista d'aquí a poc”.

[TelegramGroup]10[/TelegramGroup]

L'expressió “aquest país” va fer certa fortuna entre les autodenominades forces progressistes durant els anys de la transició per referir-se a Espanya i evitar així pronunciar aquest terme.

I a la tarda?

Doncs a la tarda, i en això sembla que Sánchez no va reparar, seguia a Barcelona el Debat de Política General. La sessió del Parlament va concloure amb un desenllaç previsible però amb què, sembla, ningú comptava a Moncloa. Quina va ser? Doncs, concretament, un text pactat per ERC i Junts per Catalunya en forma de proposta de resolució conjunta.

S'insta el Parlament a “donar el seu aval” per a una cosa molt seriosa. En concret, perquè els “partits catalans” no donin suport a la investidura de Pedro Sánchez si “no es compromet a treballar per fer efectives les condicions per celebrar un referèndum d'autodeterminació. La Proposta es votarà aquest divendres 29 de setembre a partir de les nou del matí.

 

I el passet cap enrere?

Aquest pas va arribar quan ja havia fosquejat i, encara que no ho va fer Sánchez, si ho va fer el seu partit. PSC i PSOE van emetre un “comunicat conjunt” en “relació amb la resolució presentada per Junts i ERC al Parlament. Al text, literalment, indiquen que la seva “voluntat” és “apostar pel diàleg com l'única manera de garantir el progrés i la convivència a Catalunya”.

 

Aquest diàleg, indiquen el PSC i el PSOE en el seu comunicat, “ha de servir per superar la divisió i no per aprofundir en la ruptura i la discòrdia que tanta tensió va generar”. Conclouen, a més, assenyalant que “per aquest camí, no hi ha avenç possible”. El passet enrere és evident però, saben quin problema hi ha? Doncs un i molt clar: qui “continua apostant” per alguna cosa és, principalment, perquè creu que està en un joc. I una investidura, que se sàpiga, no en té res.